A propòsit de la virginitat de Maria, la purísima concepció i totes aquestes historietes de la vora del foc que ens han explicat, em va arribar fa temps una versió molt més lógica dels fets que es varen esdevenir, si és que que realmente es varen produir, fa més de dos mil anys a Natzaret i rodalies. A banda, una versió similar a la que m'havien explicat la va donar el director de cinema Paül Verhoeven. El pare de Jesús era un soldat Romà!.
Es veu que en aquells temps es celebraven a Seforis, el poble on vivia Maria amb els seus pares, una espècie de Carnavals on la gent es disfressava d'animals, i podria ser que un d'aquests soldats romans que diu Verhoeven, anès disfressat de colom, que era una de les disfresses habituals en aquella época, i fos aquest qui hagués violat Maria deixant-la prenyada.
Els seus pares Santa Anna i Sant Joaquim dels qui poc en parla l'Esglesia sent els pares de qui eren, regentaven al poble una posada, on en aquells temps hom sap a que es dedicava la mestressa, a banda de cuinar i atendre les taules, i el pare, Sant Joaquim, pel que diuen es veu que es dedicava al noble art dels espirituosos amb notable afició.
Es veu que al poble n'estaven fins al gorro del pare, de la mare i ara a sobre de la nena prenyada d'un ocellot, i a sobre romà i els varen fer fora del poble. a pedrades.
Desesperats en la seva fugida i sense saber on dar-la, varen anar-se'n a viure a Narzaret i allí varen trobar i entabanar en Josep (Yussuf el del bastó) que era ja d'avançada edat i que es va fer càrrec de tot el paquet (mai millor dit) i aquí va començar a fraguar-se l'història més inversemblant del món mundial, però que hom no sap encara com i perquè, s'aguanta a dia d'avui, i mira que n'han passat d'anys, més de dos mil i escaig.

Per si aquesta versió no uns agrada us deixo a continuació la wiki-oficiosa (la oficial no se la creuen ni els propis). Aqui, se'ns explica que les Escriptures cristianes no donen molta informació sobre la vida de Maria. D'acord al Nou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'àngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "L'Anunciació" (el catolicisme la celebra el 25 de març, 9 mesos abans de Nadal). Després d'això, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomenà "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a Déu, anomenat "Magnificat".
Tres mesos després Maria va retornar a casa seva. Un àngel li va dir a Josep que no rebutjés a Maria per la seva condició. Poc després del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va néixer Jesús. Van circumcidar-lo al vuitè dia i el van presentar al temple, d'acord a la tradició jueva. Els mags d'Orient van visitar la família, però la notícia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecució i matança de nens per part d'Herodes, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un àngel i van fugir a Egipte. Quan Herodes morí, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.
Després d'això, Maria no apareix als Nou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jesús tenia 12 anys, les Noces de Canà, quan Maria i els germans de Jesús volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Apòstols ens diu que Maria estava present durant el Pentecostes. No hi ha més informació sobre la seva vida. D'acord a la tradició cristiana, i a la petició de Jesús, l'apòstol Joan va cuidar d'ella.
La branca cristiana del protestantisme rebutja la doctrina de la Immaculada Concepció, que utilitza per a justificar el caràcter dogmàtic i la corrupció del catolicisme. Consideren que aquest dogmatisme teològic no és un referent d'autoritat i que la mariologia no s'ensenya a la Bíblia.
Els protestants repliquen com a argument que si Jesús va necessitar un ventre pur per a néixer sense pecat, també Déu hauria d'haver intervingut en la concepció de la Verge Maria, de Santa Anna i de tot el llinatge anterior al Messies, successivament. També es basen en el Magníficat, en què Maria canta «el meu esperit celebra Déu que em salva»: per a ells és una mostra més que Maria també necessitava Déu salvador —i que per tant la seva vida concebia pecat—.
A més a més, consideren que tots els éssers humans neixen amb una naturalesa de pecat i necessiten l'obra redemptora de la creu, inclosa Maria. Jesucrist —d'acord amb els protestants i per virtut de la concepció de l'Esperit Sant— va ser l'únic home que va ser lliure de pecat. Per tant, podia prendre el lloc de càstig i de mort de la humanitat per causa dels seus pecats i vèncer aquesta última, tot ressuscitant i prometent resurrecció als que creuen en la seva obra de redempció. Si Maria  havia estat una dona amb gràcia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jesús no és global, ja que una gràcia especial podia restaurar la condició de pecat de l'home sense necessitat d'aplicar la justícia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat.

Tot plegat, un desori, una farsa, que només se la creu la gent de bona fe, i, ja sabem que la gent de bona fe no és gens de fiar. La bona fe, la bona fe, quan de mal s'ha fet en nom de la gent de bona fe.