Un total de 388 immigrants han estat rescatats des de la tarda de dijous en aigües espanyoles quan intentaven arribar a les costes del nostre país embarcats en pasteres. La notícia la publica el digital del 'Huffington Post' una avorrida tarda de diumenge, potser perquè no tenien res més que publicar, o perquè tenen un redactor de cap de setmana minimament conscienciat.
A Barcelona (si ens fiem de la informació publicada pels diaris) ja no es roba als turistes, ni hi ha assassinats, ni la gent va amb catanes pel carrer, i ja no tenim una societat fracturada sinó un problema polític.
Greta ja se'n deu haver anat per aquests mons de déu a veure si els salva, i servidor no necessita l'estimulador de clítoris, entre altres coses perquè no té clítoris i veient com porta veient més de 20 minuts de gols de falta de Lionel Messi a Barcelona TV, la veritat és que no li fa falta cap estimulant extern.
Mentre, l'Espanyol que mira cap a Europa s'acosta més aviat a l'Àfrica; si és que ho saben, no es pot ni mentar Europa a can perico, que ja saben que s'en van de pet a segona.  Malamente, que diria Rosalía que ahir a la nit va triomfar a lo grande, grande, grande.
No han faltat les habituals i pintoresques declaracions de Cayetana:“Quan ETA matava era un moment terrible des del punt de vista humà. Era un desafiament brutal. Però el moment polític actual és més difícil. Insisteixo, el moment polític, però ho és precisament per això. Perquè abans estàvem junts PP i PSOE al mateix bloc. Però n'han sortit i això ens debilita”. 

En fi, les típiques coses que pasen els diumenges. La resta de la setmana, les notícies, els temes, van i venen segons convé o interessa als informants, cada vegada més avorrits i menys interessants, preocupats pel descens de lectors, fins al punt que els de el que en queda del que havia estat 'el Periódico', et regalen un pernil ibèric si et fas subscriptor, mentre Jordi Juan continúa maltractant el digital en català de la Vanguardia. I el problema rau en que ja no aconsegueixen que ens afectin les noticies ni els donem massa importància, acaben transformant-les en pura rutina, o en una puta rutina.