Xoc entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent. El trencament entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC s'ha fet evident en els primers instants del ple de la cambra, un cop Torra i Torrent han airejat les seves diferències i ERC ha evitat aplaudir la intervenció del president de la Generalitat. Torra ha afirmat que la decisió dels republicans de no garantir la seva continuïtat com a diputat provoca que es lamini la confiança en les institucions i es posi en joc la continuïtat de la legislatura: "Avui s'obre la porta a desballestar les institucions", ha afirmat Torra des del faristol, després que Torrent hagués anunciat a l'hemicicle que no es podria comptabilitzar el seu vot. 
Té raó Torra, ell ha fet el que ha pogut i més per desballestar aquestes institucions, com a activista hoolligan de tercera que és i ha estat. L'home és més ximple del que sembla  i no es mereix cap respecte, encara que tampoc cal tractar-lo de delinqüent com ha fet Lorena Roldan i la resta del que en queda de la banda de Ciutadans, però aquest poc respecte cap al President de la Generalitat prou se l'ha buscat amb el seu incongruent comportament, encara que se li hauria de recordar a la senyora Roldan que si de cas és un presumpte delinqüent, astès encara queda pendent algun recurs i un parell de mesos fins que sigui directament delinqüent. 
Per cert, seria bo de recordar a ses senyories que si haguessin estat capaços després de tants anys de fer una llei electoral propia, tot aixó d'ara no hauria succeit. Sembla que finalment Quim Torra perdrà doncs la seva condició de diputat, però continuarà de President de la Generalitat, almenys durant un parell de mesos. De fet, l'home hi ha posat interès en que l'inhabilitessin per la ximpleria de la pancarta, fins al punt que ell  mateix es va inculpar de desobeir, i això que la va retirar 24 hores després. Tot plegat un sainet de tercera amb actors molt dolents. I és que l'home és pesat, molt pesat, no tant com el de Brusel·les, ara a desplaçat a Estrasburg, però deu n'hi do. 
Inés Arrimadas deia que els del Govern vivien a Matrix, però a mi veient aquest parell de sapastres i les seves rodalies, el que em ve al cap és l'escena inicial de 'el Guateque' amb Peter Sellers. I és que hem de reconèixer que tot aquest assumpte del procés i la República de Schrodinger, no ha estat gens seriós i si ple d'irresponsabilitats, improvisacions i manca d'habilitat política. I així els hi ens ha anat a tots plegats. Pesats, que sou uns pesats!. Aixó és el més trist, que  aquesta patoleia de patriotes d'opereta, cercant la tragedia grega han acabat dins un vodevil dels vienesos, sense portes giratòries.

 Després de suspendre el ple sense aprovar els pressupostos, nomès se m'acut fer un Labordeta: Aneu-vos-en a la MERDA! tots i totes.