Mariano Rajoy va confessar, sent l'inquilí de la Moncloa, que ell podia fer fins i tot tres coses alhora: veure un partit de futbol, ​​llegir un llibre i parlar per telèfon. El que no va dir, era si aquestes activitats li havien produït algun que altre problema. En qualsevol cas, per un partit de futbol, era capaç de fer tota mena d'equilibris, com quan en poques hores va signar el rescat bancari i, sense parlar amb la premsa, se'n va anar a veure el debut de la selecció espanyola davant Itàlia a Gdansk, durant l'Eurocopa de l'2012. Amb una de les seves sentències habituals dir als qui el criticaven: "Me'n vaig a l'Eurocopa perquè la selecció s'ho mereix i l'assumpte està resolt". L'assumpte eren els 60 mil milions del rescat bancari que a poc a poc anem pagant entre tots els ciutadans.
Potser per això no ha estranyat la noticia de la Cope en que deien que l'expresident de govern podria optar a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol, ​​càrrec que ocupa Luis Rubiales, sempre que no es presentés Iker Casillas. La veritat és que Rajoy no s'ha mogut per ser-ho, però un sector de el futbol el vol convèncer de la seva idoneïtat. Segurament qui més encantat estaria és Javier Tebas, president de la Lliga, enfrontat a Rubiales, amb qui manté una relació que no pot ser més tirant. De fet, el seu entorn considera que la presumpta notícia probablement procediria del propi Tebas, tot i que l'exdirigent del PP no ha volgut desmentir res.
Explica Rafel Nadal que parlant amb Rajoy sobre el dopatge en el ciclisme, aquest, amb la seva simplicitat congènita va dir: ¿On està el problema?, si es dopen tots, seguirà guanyant el millor, reflexió que en el seu dia ja va fer Anquetil  quan afirmava que si tots baixaven amb la xeringa clavada a la cuixa, perquè no havia de fer-ho ell.
En les seves memòries, Mariano Rajoy assegura que li encanten tots els esports, especialment el futbol, de com li agrada llegir el Marca, per més que aquest fet sembli irritar algunes persones, que han de ser molt restrictives en les seves lectures, o almenys aparentar-ho. Presidir la FEF no és poca cosa, ja que és  una màquina administrativa de primer ordre. Una altra cosa és que acabi donant el seu braç a tòrcer. Rajoy no necessita la vanitat del càrrec ni és un home que desitgi tornar a estar en primer pla. La sensació des que va deixar la Presidencia del Govern és que està molt tranquil i relaxat i el que vol ara d'immediat és vendre molts exemplars del seu llibre.
De totes maneres hi ha dos impediments bàsics perquè sigui president, una, que l'home no hi entén res de com funciona el món del futbol, ​​i dos, un president ha de fer alguna cosa, fer coses, decidir, i això no està en l'adn de M. Rajoy, procrastinador on els hagi.
Més merengón que Florentino, va declarar a l'agència Efe una de les coses que menys gràcia li deuen haver fet al president de el Reial Madrid, fa tot just un mes quan en una entrevista va dir: "El futur de el Madrid passa per que Messi se'n vagi a jugar a Austràlia". Amb declaracions com aquesta, M.Rajoy al front de la Federació Espanyola de futbol, podria donar a la premsa molts dies de glòria.