La justícia poètica existeix, en una entrevista a Josep Maria Pou a Rac1 aquest es queixava de l'ús del mòbil al teatre, un fet el que el molestava profundament, fins al punt d'arribar a aturar una representació en directe, i en aquest mateix moment en què Pou comentava el fet...., en directe a la radio, va sonar el seu telèfon mòbil.
Explica Andreu Banús, un dels responsables de teatre La Colmena de Santa Coloma de Gramenet a el periódico, que han fet confeccionar seixanta bossetes de roba que a l'entrada donen als espectadors perquè guardin els mòbils mentre dura la funció. El tancament de les borses és imantat i, un cop tancades, no les poden tornar a obrir fins al final de l'espectacle. "Parlem amb el públic al començar la funció i els explicquem que, ja que som pocs, intentarem l'experiència de veure la funció sense el mòbil. Se'ls convida a tots a apagar-lo, a ficar-ho en la bosseta i a tancar-la. El tancament és amb imant i només es pot obrir amb un desimantador".
Potser el problema o la incompatibilitat, resideixi en la modernitat del mòbil i l'anacronisme del teatre, on per haver encara hi ha acomodadors (diuen), porquè el problema no és que la gent porti el mòbil al teatre, el problema, el que no entenc, és que la gent encara vagi al teatre.
Ja sé que li tinc fòbia al teatre (ho sento) un fòbia que no he aconseguit superar, i no conec els motius, ja que en televisió si n'havia vist i m'interessava, encara que no crec que aquesta fòbia es degui a la mandra de desplaçar-me fins un teatre, no seria el cas, però la fòbia hi és, i com diria el tòpic ha vingut per quedar-se, i és que el problema rau en que el mòbil obliga a una interacció constant o gairebé amb la seva adicció, que el fa incompartible en anar al teatre o al cinema i desconnectar d'ell, que de fet és el que s'hauria de fer, de la mateixa manera que la gent als hospitals apaga el mòbil sense pator cap atac d'ansietat.
Són incompatibilitats a vegades incongruents, com quan la gent de la blogosfera edita en paper les seves històries, o les convencions digitals necessiten que la gent es desplaci físicament en comptes de fer-les en directe per videoconferència, que seria el més adient.
Sabes también como yo que cuando uno va al médico, al dentista, al cine, al teatro, a un entierro, a misa, si a misa, o incluso a una cena con personas a las que le interesas o ellas se interesan por ti, que has de desconectar.
ResponEliminaNo conozco ningún o ninguna tarambana o tarambano (aquí ya he de escribirlo), que en una entrevista de trabajo, hablando con el seleccionador de RRHH, lleve el movil encendido...pues lo mismo, eso nos da idea de que cuando una cosa nos interesa y nos va el trabajo en ello, nos acordamos de apretar la palabra off del cacharro.
salut
"tan bien" ha de ir separado, tontaina Miquel ¡¡¡¡ es que estás con el movil ese mientras escribes, y así no harás nada correcto ¡¡¡
ResponEliminacalla calla,que jo si que estic tontaina. Aquesta nit he somiat que havies publicat una historia de Catalunya desde '1917 fins al 2177', cagatilorito, i era escrita a mà amb més de 1500 pàgines, conjuntament amb Júlia Costa, i dibuixos i tot. Potser es degut a que vaig veure els dibuixos de la llibreta del misántropo digital. Miquel, estic molt malalt...
ResponEliminasalut
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQue el móvil era una herramienta muy útil, lo supe desde el primer momento hace 23 años cuando me compré el primero en Andorra. En los adolescentes ya ha substituido a la televisión, ven OT desde el mòbil, series, películas, etc, la televisión ya no existe para ellos, y aunque yo no esté en esta línea, entiendo que és el futuro. El Sr. que viene a revisar el ascensor lleva un mòbil con un app incorporada y yo dejo mi firma digital conforme ha efectuado la revisión, mientras que antes tenia que rellenar un página entera de datos a mano. Fíjate que mientras el Ordenador no llegó a suplir el papel, al contrario lo incremento, el mòbil lo ha eliminado.
ResponEliminaEl mòbil en el teatro no es de gente joven, sinó de seniors.
Saludos.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo se, no se, después del 2-0, mejor no haberlo visto.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaBueno, pues si, puesto que la conversación fue antes de empezar el partido, supongo.
Elimina