Entre els dies internacionals ­fixats per l’ONU, s’hauria de fer un lloc per al dia mundial dels Ximples. No molestarà, ja que ningú no es donarà per al·ludit. Ni els intel·ligents ni els ximples. Paradoxes a part, aquest dia seria molt convenient de celebrar. Bastant més que l’actual dia mundial de l’Ocell Migrador o el dels Vols Espacials Tripulats, i molt més que el dia mundial del Lavabo (19 de novembre), o el 7 de gener a Islàndia, el dia mundial Silly Walk (andares tontos).

Ximple no és un insult. És una variant palatalitzada de simple, del llatí simplus. I aquest canvi fonètic indica que algú té poc seny, que és un poca-solta. Si és amb afecte, al ximple li diem “badoc”. Si és amb enuig, “estúpid”. “És l’economia, estúpid!”, van etzibar en campanya electoral contra Bush pare. I la frase s’ha anat repetint. Però titllar algú de ximple és lleig i de mal educats, i algunes vegades injust. Va dir Ortega, a La rebelión de las masas , que “el ximple és vitalici”. Però amb el que no té gaire seny no s’ha de fer broma. El que sí que fa pensar i parar-hi esment és el ximple que pot deixar de ser-ho i el ximple que hauria de deixar de ser-ho. No entra aquí el que “fa l’enze”, perquè és una altra manera d’anar de llest per la vida.

El ximple que pot deixar de ser-ho és el més estès. Avui se li diu de seguida ximple a qui no és expert o li costa de ser-ho. I ja que hi ha molts experts –sobretot en economia–, passa lògicament que la resta serà considerada inexperta o ximple , esclar. Són els ximples, per exemple, en inversió borsària, informàtica, domini de l’anglès, esports, jocs de taula o aventures per internet. Però poden deixar enrere la seva ximpleria i mereixen una oportunitat. En anglès, hi ha 1.500 manuals diferents de la col·lecció For dummies (ximples).

L’altre tipus de ximple no és el matusser, sinó l’estúpid: el neci o estult que podia no haver estat ximple des d’un principi. No n’hi ha tants com de l’altre tipus, però són més lamentables i nocius. Pot ser intel·ligent, però tot ell o ella és d’una gran pobresa mental . No només es creu les mentides: les prefereix a la veritat. No només es creu llest: presumeix que té la raó. No li importa l’opinió de l’altre; ni la seva. És d’una gran simplicitat de ment. Ignora perquè prefereix ignorar. Si es dedica a la política, construeix murs; si a les finances, destrueix futurs i somriu. Per precaució, el dia internacional dels Ximples serviria per a una revisió de l’assumpte.





NORBERT BILBENY
lavanguardia/català