Cap altre lema domina avui el discurs públic tant com la transparència. Segons Han, qui la refereix només a la corrupció i a la llibertat d'informació, desconeix la seva envergadura. Aquesta es manifesta quan ha desaparegut la confiança i la societat aposta per la vigilància i el control. Es tracta d'una coacció sistèmica, d'un imperatiu econòmic, no moral o biopolític. Les coses es fan transparents quan s'expressen en la dimensió del preu i es despullen de la seva singularitat. La societat de la transparència és un infern del que és igual.

 Google i les xarxes socials, que es presenten com espais de llibertat, s'han convertit en un gran panòptic, el centre penitenciari imaginat per Bentham al segle XVIII, on el vigilant pot observar ocultament a tots els presoners. El client transparent és el nou habitant d'aquest panòptic digital, on no hi ha cap comunitat sinó acumulacions d'egos incapaços d'una acció comuna, política, d'un nosaltres. Els consumidors ja no constitueixen cap força que qüestioni l'interior sistèmic. La vigilància no es realitza com atac a la llibertat. Més aviat, cada un es lliura voluntàriament, despullant-se i exposant-se a la mirada panòptica. L'habitant del panòptic digital és víctima i actor alhora, i en la majoria dels casos, ni tan sols n'és conscient.

la sociedad de la transparencia - Byung-Chul Han (pdf)
la teoría del Panóptico de Foucault