EL SOROLL I LA FÙRIA

N'estic fart de tots vosaltres, deia ahir, fart de declaracions solemnes, de retòrica buida, de manifestacions buides, de proclames patriòtiques, de vaticinis apocalíptics. Estic fart de crispació, de mals humors, de disputes permanents. Estic fart de banderes, de bàndols, de Visca el rei, visca Espanya i visca la Constitució, de "l'amb mi o contra mi" del "com pitjor millor", de tot aquells que s'han instal·lat al soroll i la fúria, incapaços de veure alguna cosa bona o positiva en res ni en ningú que no sigui el seu propi melic; estic cansat de queixes sense sentit, de tants grups que es creuen el centre de l'univers, fart de les absurdes i miserables batalles que es duen alguns grupuscles que eleven les seves petiteses a problemes universals, i l'anècdota a categoria. Estic fart de falses identitats i d'emocions impostades, dels que s'ofenen per minúcies irrellevants i entaulen batalles absurdes contra enemics inventats, perquè ningú els ha enjudiciat o fet objecte de crítica o al·lusió. Fart d'insults que escolto a les sesions, des de colpista, terrorista, nazi, feixista, de 'muérete', de patades, de cops de puny i crits desde les bancades.

Si és que el que planeja per l'hemicicle, no un fantasma que el recorri, sinó fantasmes indocumentats que se suposa són parlamentaris preparats, però que en realitat són un monument a la mediocritat, fins al punt que ignoren que el Parlament està dissenyat per parlar, per parlar educadament des de la discrepància, intentant convèncer l'altre, però no, les seves senyories es limiten a insultar, a amenaçar a desqualificar al contrari, i ho fan sense cap rubor; menteixen, manipulen, tergiversen, i ho fan tots, només que amb més afany els qui estan a l'oposició, sobretot si és la dreta, o les dretes, que ara n'hi ha tres.

A sobre de poc il·lustrats, com no escriuen ells el seu discurs cometen error rere error, com quan Pablo Casado va citar a qui va ser president de la República entre 1936 i 1939 després que també l'esmentés Pedro Sánchez. "Ara que cita Azaña, recordi que deia: 'Jo els tolero que ataquin a la República, però mai els toleraré que ataquin a Espanya".

L'única al·lusió a aquestes suposades paraules d'Azaña que es troba a Internet són similars, encara que molt diferents, a les de Casado, és: "Us permeto, tolero, admeto, que no us importi la República, però no que no us import Espanya. El sentit de la Pàtria no és un mite". La cita apareix a Wikiquote i s'atribueix al republicà "el 18 de juliol de 1936, després de conèixer la revolta militar". 
Tenim el cas de Santiago y cierra España Abascal manipulant les dades sobre els feminicidis i inventant falses violacions com la d'un Pakistani a una nena de 4 anys a Barcelona aquest més de gener, de la qual, ni la Policia ni els Mossos en saben res i l'únic lloc on es recull aquesta notícia és a menéame, perquè vegeu el nivell en el qual es mou el Senyor Abascal. 
S'omplen la boca amb España, i Espanya els importa un rave, igual que a Montse Bassa, que almenys va ser sincera, només volen el poder per manar i manyuclar com han fet sempre i no poden suportar no estar en aquest poder.
Com escriu Juana Gallego a Público:"Mientras ese griterío y ese entrechocar de espadas ensordece a nuestro ridículo terruño, el mundo arde, la desigualdad aumenta, los problemas sociales se acumulan, el consumismo se dispara, la humanidad padece. ¿Por qué en lugar de pasarnos todo el día buscando herejes o brujas a las que quemar no nos centramos en nuestro trabajo y dejamos a los demás en paz? ¿Por qué no miramos a nuestro alrededor con detenimiento y vemos las cosas que podríamos hacer o dejar de hacer para contribuir a un mundo más amable? ¿Cuántas cosas criticamos en los demás que nosotros posiblemente hacemos mucho peor?  Mientras estamos entretenidos en estas luchas cainitas, el mundo empeora y nosotros con él. Ya está bien, un poquito de por favor". 

Governeu d'una punyetera vegada, i si pot ser governeu per al poble, no contra el poble.