La diferència entre l'èxit i el fracàs, en qualsevol activitat de la vida, rau en el reconeixement, ja que l'esforç realitzat, tant en un cas com en l'altre, és el mateix. En canvi, la diferència entre el "seny" i la "rauxa", radica que amb seny fas tot el que la majoria i tu mateix creus has de fer assenyadament, i en canvi, la rauxa és el que en veritat faries i el cos t'ho demana i gairebé mai goses fer-ho, potser per això hi ha qui diu que la vida sol ser tot allò que no hem fet i perquè la rauxa sol conduir a l'error.

 Aquí pel racó de dalt de la Península es parla de guanyar i perdre, però ja no parlem de seny i anem sobrats de rauxa, ara s'estila parlar de sentit comú en comptes de seny, o senderi, encara que per al que s'usa que més dóna. Raül Romeva, ha comparegut aquest dimarts a la comissió del 155 al Parlament. I ho ha fet amb un missatge a favor del diàleg amb l'Estat en contraposició a la via de la intervenció de les institucions catalanes. "No hem guanyat, d'acord; però ells, tampoc", ha assenyalat Romeva, que ha reivindicat l'exercici d'autocrítica feta -segons ell- per l'independentisme i ha criticat que aquesta introspecció no s'ha fet des del punt de vista de les opcions constitucionalistes. "Ens han apartat temporalment de les institucions, però seguirem fent política", ha destacat el dirigent d'ERC, que ha reivindicat que només hi ha una manera de resoldre la situació: "Parlar i negociar". Per cert a la comissió del 155 d'avui, del que no s'ha parlat és precisament del 155, curiós si més no. De fet, més que Parlament, potser s'hauria de dir Llegiment, atès ningú parla sino que llegeix un discurs previament redactat digui el que digui l'oponent, o potser Insultament, atès el que s'arriben a insultar ses Senyories.
Podria semblar que aparentment hi ha seny i penediment en les paraules de Romeva, però no es de fiar, quan algú t'ha enganyat una vegada ho pot fer moltes més. Si algu. ea vegada hi va haver confiança ciutadana amb els polítics del procés, aquesta confiança s'ha perdut com tots aquests moments viscuts s'han perdut en el temps, com llàgrimes en la pluja. Nomès que Roy Batty tenia com a personatge, una dignitat i decencia que aquests sapastres no tenen.