Mentre l'atenció del món continua absorbida pel coronavirus del que diuen que en 18 mesos ja tindràn una vacuna, una epidèmia per a la qual sí que hi ha vacuna, ha matat més de 4.000 nens a la República Democràtica de Congo. L'Organització Mundial de la Salut fa mesos que demana ajuda, però la situació s'ha perdut en l'oblit. Es tracta del xarampió. El xarampió és una malaltia provocada per un virus. La seva marca característica són les taques vermelloses a la pell. La majoria de la gent que la pateix es recupera, però en alguns casos pot causar inflamació en els pulmons i al cervell que maten el pacient.
La grip mata cada any més de sis mil persones a Espanya, i la pneumònia infantil, aquesta malaltia, gairebé sempre provocada per pneumococs per als que hi ha vacuna i antibiòtics -tot i que també la causen virus i fongs-, provoca cada dia la mort de més de 2.000 nens menors de 5 anys. Una mort cada 39 segons. Més de 800.000 l'any passat. I hi ha mes casos de diferents tipus en aquest món globalitzat, a part de camps de refugiats, els rohynas i les guerres no guerres que s'estenen pel tercer món. 
Però a nosaltres només ens preocupa el Coronavirus de Wuhan, el Covid-19 com l'han batejat. I ens preocupa per motius merament econòmics o polítics, aquí no hi ha compassió ni ànim d'ajuda, ens preocupa per què impedeix que se celebri el Mobile World Congress, o perquè les empreses tèxtils Espanyoles que fabriquen alli molts dels seus productes no saben si els podran rebre i ja estan buscant proveïdors per altres llocs.
A aquesta mesquina societat ens ha conduït la globalització, a una societat egoista i mercantilista que prioritza els seus problemes i atencions a la pura necessitat material, potser per això anem com anem de Guatemala Guatepeor, i potser per això tenim els polítics que tenim que no deixen de ser un fidel reflex de nosaltres mateixos i amb ell de la nostra mesquinesa.

 Sempre he pensat que la nostra espècie no es mereix un final digne com a tal, res grandiloqüent com lluitar contra alienígenes que ens volen destruir, o contra fenòmens naturals com els tsunamis, grans terratrèmols o apocalipsis per l'estil que cada dos per tres ens anuncien la fi del món. Seria millor un simple microbi, un bacteri, una cosa petita molt petita com nosaltres, que allunyats de tota grandesa ens exterminés, i crec que aquest és el motiu del pànic que ha generat el Covid-19, la seva petitesa que ens mostra cruament la nostra impotent fragilitat.