Hi ha informacions que han de ser difoses el màxim possible, perquè arribin a quanta més gent millor, més que res porquè en no ser notícies en portada solen passar desapercebudes. Aquesta de eldiario.es sobre el el joc i les apostes entre adolescents és per tenir-ho molt en compte, perquè és un assumpte molt greu i que afecta un grup tan vulnerable com són els adolescents.
Tot el negoci de el joc està fora de control de les autoritats, el que és un autèntic escàndol, així com l'obscena publicitat de periodistes i actors animant a apostar al que sigui, locals de joc i apostes que proliferen sobretot en barris més pobres, i ara els adolescents temptats en el parany de les monedes virtuals. És urgent una actuació de Govern per controlar aquest descontrol, abans que sigui massa tard i ja no hi hagi manera de posar remei a aquest obscè negoci.

Les monedes virtuals com a pròleg - eldiario.es.

 Els inicis en el món de les apostes van més enllà dels reclams publicitaris o la proliferació de locals en barris vulnerables. Els jocs en línia, com els freemium -aquells que funcionen amb monedes virtuals comprades amb diners reals, s'han convertit en el seu pròleg. Així ho denuncia el Col·legi de Metges de Madrid, que ha llançat la campanya 'Això no és un joc. Pren el control' per conscienciar sobre el joc patològic en menors i joves, als que més afecten les modalitats a la Xarxa.
Els videojocs són ja la tercera opció per jugar amb diners a Internet a Espanya. Un 15,9% ho fa a través d'aquesta via, mentre que un 17,2% opta per partides de cartes i la majoria es decanta per les apostes esportives (64,9%). En canvi, els videojocs arriben al segon lloc entre els usuaris que desenvolupen joc problemàtic. Un 22,9% de qui els ha utilitzat en l'últim any, segons l'últim Informe sobre Addiccions comportamentals, de el Ministeri de Sanitat.

Des 2018, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l'addicció aquest passatemps com una malaltia, encara que no sense la corresponent controvèrsia. "Els adolescents estan enganxats a les noves tecnologies, on hi ha molts jocs en què no s'usa diners, sinó monedes virtuals per tenir més capacitats en la partida", explica Ernesto Verdura, doctor en Psiquiatria i col·laborador de la iniciativa del Col·legi de Metges de Madrid.
La forma d'obtenir aquestes bonificacions és, en efecte, gastar diners reals, encara que amb algun truc. "Igual et demanen un euro i et donen centenars de monedes, i així ho magnifiquen perquè semblin més", explica aquest especialista. Sense aquests diners, l'habitual és que el joc freemium perdi la gràcia: la versió gratuïta no és prou divertida com per seguir jugant, però tampoc tan avorrida com per no pagar per seguir gaudint.
Segons l'opinió de Verdura, es tracta d'"un esquer perquè es comencin a enganxar a la dinàmica que, a més diners, més possibilitats d'èxit, de manera que es predisposa el funcionament de recompensa cerebral".

Del freemium a la ruleta - "Hi ha fins i tot algun joc en el qual, com no és legal utilitzar diners reals per apostar, es juga amb diners virtuals en els casinos", posa com a exemple aquest psiquiatre, que esmenta que "hi ha estudis en què es recull que fins al 28% d'adolescents nord-americans que gasten diners en aquest tipus de partides després donen el salt al joc real, encara que sigui il·legal".
A Espanya, les persones que tenen entre 14 i 34 anys són les que reporten més prevalença a jugar a Internet. Tot i que no és el grup de major incidència, els menors presenten unes xifres destacables, entre altres coses, perquè la seva participació en aquestes plataformes és completament il·legal. En 2016, el 1,2% jugava diàriament, el doble que dos anys abans.
En aquest sentit, Verdura subratlla "el creixement dels problemes en adolescents ha estat paral·lel al del joc digital, perquè la possibilitat d'apostar a Internet dispara les possibilitats". Aquest especialista, que el 2014 va presentar la seva tesi doctoral amb el títol 'Joc Patològic' addicció sense substància, incideix que "els jocs més addictius són els que tenen un temps de resposta de premi més curt, com la ruleta, i com més triguen a rebre resposta, és més difícil que s'enganxin". "Una escurabutxaques és hiperadictiva, però es dóna en població adulta", afegeix.

També hi ha l'excepció que confirma la regla: les apostes esportives, les més utilitzades per menors, "que no són tan ràpides però enganxen perquè són més accessibles: estan molt més publicitades i tracten sobre un tema que sol ser d'interès".
La prevalença d'apostar diners en línia és del 5,3% quan tenen 14 anys, però creix fins al 8,6% a l'arribar a la majoria d'edat. Les xifres són més altes quan es parla només de jugar amb diners en línia, doncs aquí s'inclouen també altres activitats, com els videojocs: aquí van del 8,6% al 14,8% en el mateix rang. En termes generals, s'estableix que, entre els que van jugar en l'últim any, el 15,4% ho van fer de forma problemàtica, mentre que un 9,3% presentaven un possible trastorn pel joc.
Pel que fa a les quantitats jugades en l'últim any, el 2014 un 11,2% va afirmar haver gastat més de 300 euros. Encara que van ser publicats fa uns mesos, el dades de l'informe són d'anys anteriors i corren el risc d'haver-se quedat desactualitzats. I és que el negoci de el joc s'ha disparat en aquest temps: en els últims cinc anys, el nombre d'usuaris ha augmentat un 78% i, a més, cadascun d'ells gasta el doble que abans.

"És un assumpte de salut pública. El joc patològic no és només un problema de la persona, també de la família, de l'entorn i de la societat", indica Pilar González, pediatre que forma part de el Consell Científic de el Col·legi de Metges de Madrid . "També comporta problemes mèdics com migranyes, canvis de caràcter, problemes psiquiàtrics o fins i tot infarts de miocardi", afegeix per incidir que "no només els potencia, també els pot provocar en si mateixos". Segons la seva experiència, "no es juga per guanyar, sinó per mantenir l'estrès de el joc i llevar-te el mico que provoca no jugar".
En concret, destaca que els preocupa especialment "com s'estan enganxant nens i joves". "Quan estàs veient un partit de futbol, ​​són els mateixos locutors els que et inciten a apostar", exposa González, que lamenta que "els grans esportistes, que són un referent per a nens i adolescents, estan anunciat aquests negocis".
"És una addicció sense substància, que no només no li treu gravetat, sinó que l'augmenta", avisa la pediatra, que detalla que, si bé des de fa una dècada s'estudia l'addicció a les noves tecnologies, llavors "només es pensava en jocs a Internet, no en l'addicció amb diners per a nens, perquè ni se'ns passava pel cap ". Per això, defensa la tasca pedagògica perquè "els pares sàpiguen que cada nen amb telèfon intel·ligent té la porta oberta a portar un casino a la butxaca".

Les peticions dels metges arriben a Congrés - En qualsevol cas, la preocupació pel joc patològic s'ha estès en els últims mesos entre els metges de tot Espanya. El Col·legi de Metges de Barcelona va encarregar un informe a la unitat de Joc Patològic de el Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari de Bellvitge.
"És un equip pioner a Espanya, molt potent en psiquiatria", defensa el president d'aquest col·lectiu professional, Jaume Padrós, que detalla que "és un document científic però amb perfil institucional". El document va arribar fins al Congrés dels Diputats fa uns mesos i, ara que la càmera s'ha tornat a constituir, tornaran a fer el mateix.
Entre les recomanacions, hi ha la regulació de la publicitat o els programes de prevenció en adolescents. Padrós defineix el joc patològic com "una xacra terrible", i apunta també a la auge de les apostes a través d'Internet. "Les addiccions comencen en edats primerenques i hi ha famílies que s'han vist en situacions letals, acabant amb tots els seus estalvis", assevera per explicitar que "moltes vegades els que acaben amb aquests diners són menors".
Padrós també posa en context la imminent regulació de el joc en línia, tasca de el Ministeri de Consum, encapçalat per Alberto Garzón. "Moltes vegades es donen arguments que després es demostra que no eren certs", exposa per recordar que "quan es va prohibir la publicitat del tabac en retransmissions esportives, es deia que anava acabar amb elles i això mai va ocórrer".

 Mesures urgents - Els metges demanen que el Govern actuï en múltiples àmbits, ja que "és una acció que implica a diversos departaments", diu Padrós. "Cal posar el focus en un problema que existeix i sobre el que és urgent que es prenguin mesures", comenta, i aquí enumera "coercitives, reguladores, de prevenció, informatives i assistencials".
En l'àmbit més clínic, Verduras proposa que "els metges d'atenció primària i pediatre tinguin en compte que és un problema que s'ha estès, pel que han de preguntar per ell". "Cal detectar com més aviat l'abús de el joc, per al que també cal una tasca psicoeducativa àmplia en totes les escoles", continua, "i també les mesures legislatives per frenar l'expansió".
Per la seva banda, González avisa que "la deshabituació de el joc és molt dolorosa, no és fàcil", lamentant que "a nivell sanitari no hi ha cap lloc que funcioni només per deshabituació de el joc a nens i adolescents, que necessitaran molta atenció i moltes hores de teràpia, tant ells com els seus pares ".
"La Sanitat en particular i l'Administració pública en general s'ha de posar les piles", critica la pediatra: "El fet que la Direcció General de l'Ordenació de l'Joc sigui part d'Hisenda, i no d'Afers Socials o Sanitat, ja explica tot el problema".