En la batalla de l'Ebre, les primeres víctimes varen ser els de la lleva del biberó, els adolescents que un dia de la primavera de 1938 van haver de presentar-se a la caserna amb un plat, aigua i una manta i que, un parell de mesos després, es trobaven a les trinxeres de l'Ebre servint per a l'única causa per la que havien estat convocats: per ser carn de canó. Només tenien disset anys i els hi varen robar la joventut.
Tot just havien començat a viure i el primer que la societat feia per ells era enviar-los directament a l'escorxador. D'uns adolescents als que pràcticament ni s'havien molestat a instruir militarment, què s'esperava que aportessin a la sinistra estadística de la batalla de l'Ebre, a part dels seus cadàvers? Com m'explicava el pare que conduïa un camió, ni tan sols tenien la vestimenta adequada, que havien de agafar dels cadàvers que es trobaven al camp de  batalla. El pare veient el desastre de la batalla de l'Ebre i aprofitant que havia de portar una caixa de llagostins a Calaf a un alt càrrec militar de la república, va desertar, no amb dificultats però va aconseguir arribar a Sabadell i amagar-se fins l'entrada dels nacionals el 27 de gener del 1939.
Als que no varen tenir la sort del pare, però malgrat tot van aconseguir sortir vius els esperava després el calvari dels camps de concentració franquistes, la miseria de la posguerra, o un servei militar que podia allargar-se fins als cinc anys. Al pare el varen destinar a fer la mili a Ourense tres llargs anys, amb només un permís per baixar fins a Sant Feliu de Codines a veure la meva mare. 

Que podia quedar per llavors en els de la lleva del biberó d'aquell noi de disset anys que un dia s'havia presentat a la caserna amb el plat, la cantimplora i la manta amb la vana il·lusió de lluitar per una República. Victor Amela ha publicat un llibre 'Nos han robado la juventud' que parla sobre aquells adolescents sacrificats tot plegat per no res, uns adolescents que no hauriem d'oblidar, i mantenir el seu record en la nostra memòria colectiva.