Comptat i debatut, d'aquest escrit en fa nomès 5 anys, temps més que suficient perquè l'inspirador del mateix faci ja temps que s'ha jubilat del seu bloc, però de tant en tant, m'agrada recuperar-ne algun d'ells, com aquest en que afirmava miquel a can Saragatona, referint-se a twitter i feisbuc: 

"Davant de tanta efervescència expositiva, de tantes complicitats, de tanta agudesa expressada amb tan poques paraules, de tanta interpretació subtil de la realitat, de tants alegries o tristors reivindicatives, he pensat que potser hauria de deixar això dels blogs i mirar d'unir-me a la festa. Quan aconsegueixi expressar-me amb tres o quatre ratlles -o menys-, ho intentaré. Avui, m'ha sortit encara massa llarg, però tinc tot el temps del món per anar practicant, de moment....."

.... i possiblement tinga raó, nomès què succeeix que a vegades hi ha qui amb molt poc ho pot dir tot, encara que fa més intel·lectual un text llarg, erudit i saberut, i us en  posaré un exemple:

Joan Fuster: 542. Corrupció de menors? Probablement, fins que un menor no siga degudament corromput no esdevindrà adult.

Agustin Garcia Calvo: Como se mata a un niño, una niña, para hacer un hombre, una mujer. La disertació és bastant més extensa, pel que es pot deduïr, que Fuster hauria triomfat a Twitter i Facebook i Garcia Calvo no. 

 Com deia un català exiliat a Heidelberg:

Lo bue, si bre, cuatro veces bue...