Una de les novetats que ha aportat el confinament pel coronavirus ha estat que aquest a actuat com a detonant de noves formes de creació artística. El confinament simultani de milions de persones a tot el planeta ha canviat la nostra percepció de la realitat, de la convivència i del que és públic i privat. Pot aquest canvi fer-se durador i alterar els nostres comportaments en el futur? Pot germinar, impulsar o inspirar noves formes de creació en les arts, la literatura o la producció audiovisual? És a dir, pot la pandèmia generar nous ismes?
Hi ha artistes i gestors que així ho creuen. Tenen a la vista un exemple que és metàfora del que ja passa i d'alguna manera podria subsistir. És la màgia als balcons, la comunicació des d'un cap al de tots. El cant, la paraula, la imatge i la música que, solistes o en cor, escenifiquem des de casa i al pati. El que podríem anomenar balconisme. De fet, els balcons d'un bloc de pisos amb pati interior no deixen de ser més que una representació dels antics corrals de comedies on es representava l'antiga farsa de teatre. I no m'estranyaria que en algun d'aquests patis d'alguna gran ciutat es representés a Shakespeare de nou, a la manera antiga dels temps de don Guillermo.


Del balconisme han emergit nous artistes, poetes o actors, desconeguts fins avui, i h sobretot i el més important, el sentit de comunitats de la gent, de l'veïnatge, de gent que durant l'any a penes si es veien o coneixien i ara canten junts o aplaudeixen les vuit als sanitaris, una mica en la línia de l'esperit de gent de poble que no de ciutat. Fins i tot el 'barri' com a concepte ha guanyat en protagonisme per sobre de la gran urbs.
També ha succeït un altre fet remarcable en la intimitat de la llar, i és que mai en la història, milers de milions d'individus confinats i amb accés a la tecnologia que distribueix continguts havien estat tan exposats a aquests productes audiovisuals, sense pàtria ni bandera. La pandèmia és per això una circumstància transformadora que marca un canvi de paradigma, i les conseqüències sobre la naturalesa més íntima i creativa del producte i en el seu consum les veurem aviat, molt aviat.

 Quanta gent que en la seva vida havia estat en un Museu ha visitat virtualment (ho recomano) els Museus més importants de món, o ha tornat a llegir novel·les, encara que aquí servidor ha punxat, com reconeix Sergi Pàmies que li costa llegir ficció, tot i que en el meu cas ve de lluny i suposo que ja se'm curarà.

 El pianista Chano Domínguez, que com tants altres ha hagut de suspendre nombroses actuacions nacionals i internacionals i a qui el confinament l'ha enxampat a Barcelona, ​​valora que "una situació com la que estem vivint fa que el creador estigui especialment actiu. Cada un té la seva manera de ser, però aquest tipus de situacions fa que dins d'un no puguis parar".
Domínguez no sap si després dels efectes de la pandèmia sorgirà algun tipus de isme però del que no hi ha dubte és que res seguirà com fins ara. Evidentment brollaran moltíssimes coses, obres, iniciatives, perquè això serà un abans i un després. I mirat globalment, el que està succeint és un cop molt fort a 'capitalisme, a l'escala de valors i de funcionament del postcapitalisme. Això està claríssim i veurem què surt d'això ".

També el carismàtic Santi Balmes,  músic i líder de el grup Love of Lesbian ho té clar quan sentencia que "no és exagerat creure que després del que estem vivint hi haurà un gran canvi. Perquè això és una cosa que està afectant a totes les persones de tots els àmbits. Els valors canviaran, és clar, perquè el que estem vivint és absolutament insòlit. Les maneres de veure la realitat, les prioritats també, així com la manera de relacionar-nos, cosa que ja estem veient cada dia". Amb tot, afegeix que a ell li dóna "molta pena" perquè hi haurà repunts de la pandèmia i fins que no treguin una vacuna haurem de seguir unes pautes col·lectives. "Passarà això, segur, però després passaran altres coses millors", diu.
"La Belle Époque -afegeix Balmes- va emergir precisament després de la Primera Guerra Mundial, és a dir, que tampoc m'estranyaria que després que passi això, hi hagués una moguda molt intensa a nivell creatiu, una eclosió de moviments de tot tipus bastant bèstia. No tinc cap dubte. Perquè hi ha i hi haurà ganes, sobretot quan la gent està confinada d'aquesta manera". Això sí, en un primer moment hi haurà mesures restrictives, perquè cap país voldrà tornar a caure, restriccions en molts àmbits, sobretot el de mobilitat, però després hi haurà un boom.
En fi, tot i que a Josep Martí Blanch li donin ganes d'arribar a les mans amb la gent a la qual sent dir que "en xinès, la paraula 'crisi' no existeix, ells l'anomenen 'oportunitat", potser sigui així i hagi d'arribar a les mans amb mig país, porquè aquesta crisi està generant moltes i positives noves oportunitats. Benvingudes siguin. D'entrada, hem passat del balconing dels guiris borratxos britànics al balconisme d'una nova manera de viure i veure el nostre paisatge  cultural urbà. A Shakespeare li hauria agradat.