El fet d'estar jubilat, i d'aixó en fa ja deu anys, no vol dir que el diumenge a la tarda continui sent el diumenge a la tarda, y sobretot, els dilluns o dillums, li digui com li digui, es el dilluns d'abans, amb tota la càrrega de frustració que comporta. Ja he parlat en alguna ocasió de les llargues vetllades dominicals, i semblaria que un cop jubilat tots els dies haurien de ser iguals, més no és així. I ara resulta que per culpa del cigne negre ens ha tocat viure en un diumenge permanent i que sembla va per llarg, vol dir doncs que els dilluns o dillums de moment ha passat a la historia, o amb tants dies de confinament, a la histeria, i les vetllades dominicals per reiterades començaran a ser insuportables a mida que es vagi allargant el confinament.
En aquest poema ho resumeix molt bé Gil de Biedma...
DILLUNS
Però després de tot, no sabem
si les coses no són millor així,
escasses a propòsit .... Potser,
potser tenen raó els dies laborables.
Tu i jo en aquest lloc, en aquesta zona
de llum a penes, entre l'oficina
i la nit que ve, no sabem.
O potser, simplement, estem cansats.
Jaime Gil de Biedma.
el va escriure en català?
ResponEliminaNo? el tenia traduit per mi de fa temps, de fet no calia, no és ben bé igual: simplement, estamos fatigados, que simplement, estem cansats. Ja es diu que el primer que es perd en una traducció és la poesia.
ResponEliminaSimplemente genial. Y le entiendo, Le entiendo porque a mi, como a él, le afectaba el paso de la edad, y con ello se venía venir la soledad.
ResponEliminaUn abrazo
salut