Un dia a dia normal, encara més en situacions com l'actual pandèmia global de coronavirus:
"Has vist el meu WhatsApp
- "Millor enviem un correu electrònic"
- "Tota la informació ja està a la nostra web"
-Mira les fotos del seu Instagram, quina enveja! "
I de sobte, un dia, el silenci. Ni música ni vídeos en streaming. Ni app de banc. Ni mapa en línia. Ni notícies ni alertes a el mòbil. Res. Perquè es parla del núvol, però perquè el teu smartphone, ordinador portàtil, SmartWatch, tauleta o qualsevol altre dispositiu rebi i emeti dades depèn de milers i milers de quilòmetres de cable de fibra òptica que estan sota els teus peus i recorren el món en un obrir i tancar d'ulls. I és que enviem i rebem milions d'arxius. Fotos, textos o àudios. Però la major distància a la qual internet viatja per l'aire és fins a l'antena de telecomunicacions més propera. I per això som vulnerables.
Els punts més crítics per al núvol - Com relatés Marcus Hurst al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Armènia, amb gairebé tres milions de persones, va passar 12 hores sense connexió a 2011 perquè una dona de 75 anys va tallar sense voler el cable que li proveïa d'aquest servei en una zona rural de la veïna Geòrgia. I a l'igual que li va passar a Armènia li pot passar a altres tants països. Perquè l'equació és ben clara: com més cables, més possibilitats d'esquivar el problema -com bé se sap en la majoria dels països occidentals. Tot i que el problema mai desapareix de el tot i només cal minimitzar-lo. Els cables de fibra òptica van tenir, tenen i tindran punts vulnerables en els quals se sustenta tota la xarxa global.
"Has vist el meu WhatsApp
- "Millor enviem un correu electrònic"
- "Tota la informació ja està a la nostra web"
-Mira les fotos del seu Instagram, quina enveja! "
I de sobte, un dia, el silenci. Ni música ni vídeos en streaming. Ni app de banc. Ni mapa en línia. Ni notícies ni alertes a el mòbil. Res. Perquè es parla del núvol, però perquè el teu smartphone, ordinador portàtil, SmartWatch, tauleta o qualsevol altre dispositiu rebi i emeti dades depèn de milers i milers de quilòmetres de cable de fibra òptica que estan sota els teus peus i recorren el món en un obrir i tancar d'ulls. I és que enviem i rebem milions d'arxius. Fotos, textos o àudios. Però la major distància a la qual internet viatja per l'aire és fins a l'antena de telecomunicacions més propera. I per això som vulnerables.
Els punts més crítics per al núvol - Com relatés Marcus Hurst al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Armènia, amb gairebé tres milions de persones, va passar 12 hores sense connexió a 2011 perquè una dona de 75 anys va tallar sense voler el cable que li proveïa d'aquest servei en una zona rural de la veïna Geòrgia. I a l'igual que li va passar a Armènia li pot passar a altres tants països. Perquè l'equació és ben clara: com més cables, més possibilitats d'esquivar el problema -com bé se sap en la majoria dels països occidentals. Tot i que el problema mai desapareix de el tot i només cal minimitzar-lo. Els cables de fibra òptica van tenir, tenen i tindran punts vulnerables en els quals se sustenta tota la xarxa global.
Com els oleoductes que transporten el cru que engreixa l'economia industrial o les autopistes terrestres i marítimes que connecten el comerç mundial, els cables són aquests grans desconeguts que fan de la xarxa alguna cosa real i global. Una infraestructura que és vital per a la connexió entre individus, empreses o països i que, com passés amb les gairebé oblidades xarxes de telègrafs, permeten que la idea de la globalització sigui una realitat fins a fer de al segle XXI un món digital -i a l'algoritme i el 01 la nostra nova i voluble religió. Un món en el qual tallar un simple cable pot deixar sense servei a milions de persones. I així, sigui per un descuit o sigui per una indissimulada jugada al tauler de la geopolítica i la geoeconomia internacional, la crisi és inevitable i està a la volta de la cantonada. O al menys això assegura Pere banys, coronel a la reserva de l'Exèrcit espanyol, excap de contraintel·ligència i seguretat de l'Eurocos i expert en defensa i en terrorisme: "Espanya, depèn del dia, està entre el 5è i 15è lloc més atacat de el món. El risc és real. Avui dia la guerra ja s'està lliurant. Entre molts. També en el ciberespai, amb atacs de hackers o quan s'utilitza la xarxa per difondre propaganda, desinformació, etc. Ja som víctimes." - més informació ..... lavanguardia.com
Tags:
@- MÉSÚLTIMS
Si falla internet, malgrat que prefereixo llibre i diari, en aquests moments, ho faria tot molt més complicat...
pot ser l'acabose el desideratum si ens quedem sense internet
Tampoco iría nada mal que una vez a la semana estuviera esto chapado.
En ocasiones desinforma más que informa.
no fotis Miquel, podem pasar sense sortir de casa, sense futbol, però si ens quedem sense intennet, estem acabats.
Yo mismo tengo las tarifas de los camiones que vendo en un servidor a miles de kms, si se cae el servidor, no tengo tarifas, ni información alguna, así de claro. Esta confianza infinita en la informática, temo que algún día nos pase factura, por eso siempre compro los libros en papel.
Un saludo
Y no estaria de mas hacerse con un transistor de estos a pilas.
Jo sóc fan d'internet, la veritat, no comparo amb llibres ni diaris, tot es complementa. El cert és que aquests dies se'm penja de tant en tant, feia temps que no em passava, però tampoc és res d'estrany, considerant la situació.
De moment no he tingut cap problema, potser va una mica més lent, lo qual té la seva lógica, la gent el fa servir molt més.