Un dia a dia normal, encara més en situacions com l'actual pandèmia global de coronavirus:

 "Has vist el meu WhatsApp
- "Millor enviem un correu electrònic"
- "Tota la informació ja està a la nostra web"
-Mira les fotos del seu Instagram, quina enveja! "

 I de sobte, un dia, el silenci. Ni música ni vídeos en streaming. Ni app de banc. Ni mapa en línia. Ni notícies ni alertes a el mòbil. Res. Perquè es parla del núvol, però perquè el teu smartphone, ordinador portàtil, SmartWatch, tauleta o qualsevol altre dispositiu rebi i emeti dades depèn de milers i milers de quilòmetres de cable de fibra òptica que estan sota els teus peus i recorren el món en un obrir i tancar d'ulls. I és que enviem i rebem milions d'arxius. Fotos, textos o àudios. Però la major distància a la qual internet viatja per l'aire és fins a l'antena de telecomunicacions més propera. I per això som vulnerables.
Els punts més crítics per al núvol - Com relatés Marcus Hurst al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​Armènia, amb gairebé tres milions de persones, va passar 12 hores sense connexió a 2011 perquè una dona de 75 anys va tallar sense voler el cable que li proveïa d'aquest servei en una zona rural de la veïna Geòrgia. I a l'igual que li va passar a Armènia li pot passar a altres tants països. Perquè l'equació és ben clara: com més cables, més possibilitats d'esquivar el problema -com bé se sap en la majoria dels països occidentals. Tot i que el problema mai desapareix de el tot i només cal minimitzar-lo. Els cables de fibra òptica van tenir, tenen i tindran punts vulnerables en els quals se sustenta tota la xarxa global.


Com els oleoductes que transporten el cru que engreixa l'economia industrial o les autopistes terrestres i marítimes que connecten el comerç mundial, els cables són aquests grans desconeguts que fan de la xarxa alguna cosa real i global. Una infraestructura que és vital per a la connexió entre individus, empreses o països i que, com passés amb les gairebé oblidades xarxes de telègrafs, permeten que la idea de la globalització sigui una realitat fins a fer de al segle XXI un món digital -i a l'algoritme i el 01 la nostra nova i voluble religió. Un món en el qual tallar un simple cable pot deixar sense servei a milions de persones. I així, sigui per un descuit o sigui per una indissimulada jugada al tauler de la geopolítica i la geoeconomia internacional, la crisi és inevitable i està a la volta de la cantonada. O al menys això assegura Pere banys, coronel a la reserva de l'Exèrcit espanyol, excap de contraintel·ligència i seguretat de l'Eurocos i expert en defensa i en terrorisme: "Espanya, depèn del dia, està entre el 5è i 15è lloc més atacat de el món. El risc és real. Avui dia la guerra ja s'està lliurant. Entre molts. També en el ciberespai, amb atacs de hackers o quan s'utilitza la xarxa per difondre propaganda, desinformació, etc. Ja som víctimes." - més informació ..... lavanguardia.com