Recordo el pròleg de "Los intereses creados" de Don Jacinto Benavente, que he citat en més d'una ocasió:
“He aquí el tinglado de la antigua farsa que alivió en posadas aldeanas el cansancio de los trajinantes, la que embobó en las plazas de humildes lugares a los simples villanos”, gentes de variopinta condición y donde los “pobretes” se divierten al ver sonreír a los poderosos “tranquilizada su conciencia con pensar: ¡también los pobres ríen!”…
... Però em costa recordar els detalls de "La Ciudad Alegre y Confiada", que només recordo en el principal que ens afecta als ciutadans del nostre país i que té un clar paral·lelisme amb la situació que estem vivint producte dels fets que últimament s'han esdevingut. Crec que només llegint l'argument ens entendrem:
"Els governants d'una ciutat s'enfronten a una greu decisió davant els problemes que s'acosten: Pactar amb la República del coronavirus o declarar-li la guerra. Finalment prenen la decisió equivocada, mentre, els habitants confiats, continuen amb la seva vida confinats a casa amb la certesa de la saviesa d'aquells que els governen."
La ciutat alegre i confinada: Ens hem entès, oi?
.png "English"){kind=small}
14 Comentaris
Creo que se tome la decisión que se tome, esta siempre estará equivocada a los ojos del contrario.
ResponEliminaY aquí, todos vamos contra todos.
Salut
possiblement, però fixa't com es palès que hi ha una serie de mesures que s'han pres que han estat tardanes.
ResponEliminaAQUEST COMENTARI L'HE DEIXAT AL BLOC DE JÚLIA COSTA:
Per cert, almenys al meu barri, es pot circular tranquil·lament. Avui al matí he anat al caixer del Banc Sabadell del costat de casa i no anava (sol passar sovint) l'oficina estava tancada però amb el personal a dins, al forner del costat no tenien les barres de multicereals perquè diuen que no els ha arribat la farina. Total que he fet sense cap problema una petita excursió pel barri a la recerca d'un caixer operatiu, que l'he trobat a l'Avgda de la Concordia, pero pa de multicereals a altres forners no. I pel carrer volta gent, poca, pero volta, amb molta mascareta i guants de latex per cert, i cues al carrer dels supers i la farmacia, guardant la distància aixó si.
A Sabadell si, almenys pel meu barri, ara mateix hi havia una parella regirant les escombraries, ha passat un cotxe de la policia, han parlat breument amb ells i se n'han anat, els de la policia, mentre els altres continuàven regirant escombraries.
L'Anna sortint de treballar d'Amazón a Sant Fost de Campcentelles ha vingut a casa a buscar pollastre que alli no n'havia trobat, etc etc.
De esta no saldremos hasta que no hayan 10.000 muertos.
ResponEliminaLos chinos han tenido un 0´02% de muertos de los infectados. Nosotros no bajamos del 3% de los que se saben que lo llevan.
Salut
No fotis, tants? ara, les residencies d'avis són una ratera, cauen com mosques.
EliminaEn alguna entrada al blog vaig parlar de Benavente i aquesta obra. Això és nou i no se sabia ben be què fer ni com aniria, de fet encara no ho sabem, i cal pensar que les grips anteriors van fer milers de morts i no en feien cas aleshores. Hi hauria molts aspectes a plantejar.
ResponEliminatu no sé Júlia, però jo de la grip del 1918, no n'havia sentit a parlar fins ara, i aixó que va morir molta gent. El Pare no me n'havia parlat mai.
Eliminahttps://vacunasaep.org/profesionales/noticias/gripe-espana-balance-2018-19
ResponEliminadades oficials
No m'he vacunat mai contra la grip. La vaig passat al 1974, en una época en que fumava com un carreter.
EliminaHi ha moltes coses que no acabo d'entendre de tot això, comparant amb grips anteriors, tot i que faig el que em diuen i qualsevol protesta, bé, avui sí que protestaré sobre el Rei i la seva familia.
ResponEliminaCrec que ningú sap exactament com es comporta i quines consequencies finals tindrà, tots fan el que poden pero amb un evident desconcert.
ResponEliminaHay un libro muy sugerente y divertido de Blasco Ibáñez (delante de cuya casa situada en la playa de la Malvarrosa acostumbraba yo a pasar corriendo en los días de asueto cuando hacer eso todavía se podía), donde cuenta cómo le impactó el hecho de que en Tokio prácticamente todo el mundo llevara mascarilla. El libro data de mil novecientos veintialgo y se llama "La vuelta al mundo de un novelista".
ResponEliminaNo lo conozco, aunque lo de las mascarillas en China o Japón no es de ahora. Con eso de la crisis los runners y los ciclistas lo tenemos jodido, la verdad es que lo único que hecho de menos de mi reclusión, son estas dos horas diarias que salia con la bicicleta, ese perder el contacto que tanto necesito con la naturaleza. Que le vamos a hacer...
ResponEliminaDoncs era una grip que va deixar petja, no fa gaire fins i tot vaig comentar un llibre de l'Empar Fernández que novel·la el tema.
ResponEliminaGran libro el que comentas, lo leí hace años y, lamentablemente, no me lo compré en una ocasión en què en los Encants de Sant Antoni hubiese podido hacerlo a un precio módico. Blasco Ibáñez, como Rubén Darío, parecen hoy pasados de moda y de eso nada.
ResponElimina