La pandèmia està posant en perill el liberalisme occidental. Estem veient que és difícil compatibilitzar el liberalisme amb la pandèmia. Està Occident davant una amenaça d'un retorn a la societat disciplinària? En els aeroports, pel perill del terrorisme ens sotmetem ja sense dir ni piu a unes mesures de seguretat que semblen absurdes i que no poques vegades resulten humiliants. Cada un de nosaltres és un potencial terrorista. El virus representa un altre tipus de terrorisme incomparablement més perillós que ve de l'aire i que s'ha propagat pel món sencer. És invisible i omnipresent i mata a molta més gent que el terrorisme. ¿Serà capaç el virus de transformar permanentment la societat liberal occidental en una societat disciplinària, en la qual tots sense excepció som tractats com a potencials portadors de virus?

 Ja en el segle XVII arran de l'epidèmia de pesta es van adoptar a Europa unes mesures disciplinàries que avui semblarien inconcebibles i que des de llavors han caigut en un oblit absolut. Michel Foucault fa una impactant descripció d'elles en la seva anàlisi de la societat disciplinària. Les cases es tanquen amb clau des de fora. Les claus han de lliurar-se a les autoritats. Les persones que trenquen clandestinament la quarantena són condemnades a mort. Es mata els animals que corren solts. La vigilància és total. S'exigeix ​​una obediència incondicional. Es vigila cada casa. Durant els controls tots els habitants de la casa han de treure el cap per les finestres. Als que viuen en patis del darrere se'ls assigna una finestra que doni al carrer. Criden a cada un pel seu nom personal i li pregunten com es troba. Qui menteix s'exposa a la pena de mort. S'estableix un sistema de registre exhaustiu. L'espai s'anquilosa en una xarxa de cèl·lules impermeables. Cada un està encadenat al seu lloc. Qui es mou arrisca la vida. El poder penetra fins en els detalls més nimis de l'existència. Tota la societat es transforma en un panòptic i és penetrada per complet per la mirada panòptica.

 Com a conseqüència de la pandèmia, Europa ha perdut tot el seu carisma. En aquests moments Europa mira a Àsia amb sorpresa i enveja. Els països asiàtics han sabut controlar molt ràpidament l'epidèmia. Què fan els asiàtics millor que els europeus? Tot i el neoliberalisme, els estats asiàtics segueixen sent, a diferència d'Occident, una societat disciplinària. A Àsia impera un col·lectivisme amb una forta tendència a la disciplina. Aquí es poden imposar, sense major problema, mesures disciplinàries radicals que als països europeus toparien amb un fort rebuig. Més que com restriccions dels drets individuals es perceben com el compliment de deures col·lectius. Les necessitats individuals són relegades a favor dels interessos col·lectius. Països com la Xina i Singapur tenen un règim autocràtic. A Corea de Sud i Taiwan, fins fa poques dècades, també n'hi havia. Els règims autoritaris eduquen les persones per fer d'elles obedients subjectes disciplinaris. A Àsia, per sobre de tot, s'està implantant un règim de vigilància digital. Els asiàtics es sotmeten a ell pràcticament sense protestar. Totes aquestes peculiaritats han resultat ser avantatges que el seu sistema ofereix per contenir la pandèmia. Per tant, ¿s'acabarà imposant el model asiàtic a escala global? Això seria el final de el liberalisme.
Amb un rigor i una disciplina que per als europeus serien inconcebibles, els asiàtics estan vencent el virus. Les seves rigoroses mesures evoquen aquella societat disciplinària que durant l'època de l'epidèmia de pesta es va instaurar a Europa i que des de llavors ha caigut en un oblit absolut. Segons Naomi Klein, la commoció és un moment propici que permet establir un nou sistema de govern. Viktor Orban mira amb enveja als estats autocràtics a Àsia. Ja no confia a Europa. A causa de la pandèmia es decreta per llei l'estat d'alarma per temps indefinit. Per tant, ¿hem de témer que arran de la pandèmia també Occident acabi tornant a l'estat policial i la societat disciplinària que ja havíem superat? Per culpa de virus ¿el liberalisme i l'individualisme occidentals seran ja aviat cosa del passat?. O l'epidèmia descontrolada i les seves incomptables morts són el preu que hem de pagar per la llibertat?.

 La pandemia y el regreso a la sociedad disciplinaria
Byung-Chul Han - lavanguardia.com