Davant l'allau de crítiques per la qual cosa l'opinió pública va percebre com una 'mala gestió' de la pandèmia, alguns governants van argumentar també que la celeritat de l'atac pandèmic els havia agafat per sorpresa... Donald Trump, per exemple, no va dubtar a afirmar repetides vegades -quan es van produir al seu país les primeres morts per coronavirus, mesos després de la Xina o d'Europa-, que «ningú sabia que hi hauria una pandèmia o una epidèmia d'aquesta proporció», i que es tractava d'un «problema imprevisible», «cosa que ningú esperava».
Es poden dir moltes coses per explicar l'escassa preparació de les autoritats davant aquest brutal flagell, però l'argument de la sorpresa no és de rebut. Primer, perquè hi ha un proverbi famós en salut pública: «Els brots són inevitables, les epidèmies no.» Segon, perquè desenes d'autors de ficció i de ciència ficció -des de James Graham Ballard a Stephen King, Dean Konz, passant per Cormac McCarthy o el cineasta Steven Soderbergh en la seva pel·lícula Contagi (2011) - van descriure en detall el malson sanitàri apocalíptic que amenaçava el món. Tercer, perquè personalitats visionàries - Rosa Luxemburg, Gandhi, Fidel Castro, Hans Jonas, Ivan Illich, Jürgen Habermas van avisar, des de fa temps, que el saqueig i el pillatge de l'entorn podrien tenir conseqüències sanitàries nefastes. Quart, perquè epidèmies recents com la SARS de 2002, la grip aviària del 2005], la grip porcina de 2009 i el MERS de 2012 ja havien arribat a nivells de pandèmia incontenible en alguns casos i havien causat milers de morts a tot el planeta. Cinquè, perquè quan es va produir la primera mort pel nou coronavirus als Estats Units, el 10 de març de 2020 a Nova Jersey -com ja hem dit-, feia gairebé tres mesos que l'epidèmia havia esclatat a Wuhan i havia desbordat ràpidament tot el sistema sanitari tant a la Xina com a diverses nacions europees; o sigui, hi va haver temps per preparar-se. I sisè, perquè desenes de prospectivistes i diversos informes recents havien llançat advertiments molt seriosos sobre la imminència de l'aparició d'algun tipus de nou virus que podria causar una mena de mare de totes les epidèmies.

El més important potser d'aquestes anàlisis va ser presentat, al novembre de 2008, pel National Intelligence Council (NIC), l'oficina d'anticipació geopolítica de la CIA, que va publicar per a la Casa Blanca un informe titulat «Global Trends 2025: A Transformed World». Aquest document resultava de la posada en comú -revisada per les agències d'intel·ligència dels Estats Units- d'estudis elaborats per uns dos mil cinc-cents experts independents d'universitats d'uns trenta-cinc països d'Europa, la Xina, l'Índia, Àfrica, Amèrica Llatina, món àrab-musulmà, etc. Amb insòlit sentit d'anticipació, el document confidencial anunciava, per abans de 2025, "l'aparició d'una malaltia respiratòria humana nova, altament transmissible i virulenta per a la qual no hi ha contramesures adequades, i que es podria convertir en una pandèmia global". L'informe avisava que "l'aparició d'una malaltia pandèmica depèn de la mutació o del reordenament genètic de soques de malalties que circulen actualment, o de l'aparició d'un nou patogen en l'ésser humà que podria ser un cep d'influença aviària altament patògena com l'H5N1, o altres patògens, com la SARS coronavirus, que també tenen aquest potencial".
L'informe advertia, amb impressionant antelació, que «si sorgís una malaltia pandèmica, probablement passaria en una àrea marcada per una alta densitat de població i una estreta associació entre humans i animals, com moltes àrees del sud la Xina i del sud-est d'Àsia, on no estan regulades les pràctiques de cria d'animals silvestres la qual cosa podria permetre que un virus muti i provoqui una malaltia zoonòtica potencialment pandèmica...»

Els autors també preveien el risc d'una resposta massa lenta de les autoritats: "Podrien passar setmanes abans d'obtenir resultats de laboratori definitius que confirmin l'existència d'una malaltia nova amb potencial pandèmic. Mentrestant, els malalts començarien a aparèixer a les ciutats de sud-est asiàtic. Malgrat els límits imposats als viatges internacionals, els viatgers amb lleus símptomes o persones asimptomàtiques podrien transmetre la malaltia a altres continents". De tal manera que "onades de nous casos ocorrerien en pocs mesos. L'absència d'una vacuna efectiva i la manca universal d'immunitat convertiria a les poblacions en vulnerables a la infecció. En el pitjor dels casos, de desenes a centenars de milers de nord-americans, dins dels Estats Units, emmalaltirien, i les morts, a escala mundial, es calcularien en milions ".

Com si aquest document no fos suficient, un altre informe més recent, de gener de 2017, elaborat aquesta vegada pel Pentàgon i també destinat a el president dels Estats Units (que ja era Donald Trump), va alertar de nou clarament que "l'amenaça més probable i significativa per als ciutadans nord-americans és una malaltia respiratòria "i que, en aquest escenari," tots els països industrialitzats, inclòs Estats Units, no tindrien respiradors, medicaments, llits hospitalaris, equips de protecció i mascaretes per afrontar una possible pandèmia".

Malgrat tan explícites i repetides advertències, Donald Trump no va dubtar a desfer-se, uns mesos després d'aquest últim informe(!), Del Comitè encarregat -en el si de el Consell de Seguretat Nacional- de la Protecció de la Salut Global i la biodefensa, presidit per l'almirall Timothy Ziemer, un reconegut expert en epidemiologia. Aquest Comitè de tècnics era precisament el que havia de liderar la presa de decisions en cas d'una nova pandèmia... «Però -explica el periodista Lawrence Wright, que va entrevistar Ziemer i a tots els membres d'aquest Comitè- Trump va eliminar als que més sabien sobre aquest assumpte... Un de tants errors colossals del president dels Estats Units. Els anals mostraran que ha estat responsable d'un dels errors de salut pública més catastròfics de la història d'aquest país. Si hagués escoltat, fa mesos, les advertències dels serveis d'intel·ligència i dels experts en salut pública sobre la greu amenaça que suposava el brot de coronavirus a la Xina, l'actual explosió de casos de covid-19 podia haver-se evitat".

Hagués estat suficient també que Trump i altres dirigents mundials escoltessin els repetits avisos d'alerta difosos per la pròpia OMS. En particular el crit d'alarma que aquesta organització va llançar al setembre de 2019, és a dir la vigília del primer atac del nou coronavirus a Wuhan. L'OMS no dubtava a prevenir que la propera plaga podia ser apocalíptica: «Ens enfrontem a l'amenaça molt real d'una pandèmia fulminant, summament mortífera, provocada per un patogen respiratori que podria matar de 50 a 80 milions de persones i liquidar gairebé el 5% de l'economia mundial. Una pandèmia mundial d'aquesta escala seria una catàstrofe i desencadenaria caos, inestabilitat i inseguretat generalitzades. El món no està preparat». 
Amb més precisió encara si és possible, un altre informe anterior ja havia avisat sobre el perill específic dels nous coronavirus: "La presència d'un gran reservori de virus similars a la SARS-CoV en els ratpenats de ferradura, juntament amb la cultura de menjar mamífers exòtics al sud de la Xina, és una bomba de rellotgeria. La possibilitat de l'aparició d'un altre SARS causat per nous coronavirus d'animals, no ha de ser descartada. Per tant, és una necessitat estar preparats". 
Entre 2011 i 2019, nombrosos científics no van cessar de fer sonar l'alarma a propòsit de diversos brots infecciosos que, segons ells, anunciaven una major freqüència d'aparició de plagues de propagació potencialment ràpida, cada vegada més difícils d'atallar. El propi ex-president Barack Obama, al desembre de 2014, va assenyalar que s'havia de invertir en infraestructures sanitàries per poder enfrontar la possible arribada d'una epidèmia de nou tipus. Fins i tot va recordar que sempre es pot presentar un flagell semblant a la «grip de Kansas» (mal anomenada «espanyola») de 1918: «Probablement pot ser que arribi un moment en què tinguem d'enfrontar una malaltia mortal, i per poder bregar amb ella , necessitem infraestructures, no només aquí a Estats Units sinó també a tot el món per aconseguir detectar-la i aïllar-la ràpidament».

És ben conegut també que, el 2015, Bill Gates, fundador de Microsoft, va avisar que estaven reunides totes les condicions per a l'aparició d'un nou flagell infecciós que podria fàcilment ser escampat pel món pels malalts asimptomàtics: «Pot ser que sorgeixi un virus -va explicar- amb el qual les persones se sentin prou bé, mentre estiguin infectades, per pujar a un avió o anar a supermercat ... I això faria que el virus pogués estendre per tot el món de manera molt ràpida... el Banc Mundial calcula que una epidèmia planetària d'aquest tipus costaria no menys de tres bilions de dòlars, amb milions i milions de morts ... ». 

O sigui, mal que li pesi a Donald Trump i a aquells dirigents que van parlar de «sorpresa» o de «estupor», la realitat és que es coneixia, des de feia anys, el perill imminent de la irrupció d'un nou coronavirus que podia saltar d' animals a humans, i provocar una terrorífica pandèmia ... «La ciència sabia que anava a passar. Els governs sabien que podia passar, però no es van molestar a preparar-se. En altres paraules, aquesta pandèmia és la catàstrofe més previsible en la història dels Estats Units. Òbviament molt més que Pearl Harbor, l'assassinat de Kennedy o l'11 de setembre. Les advertències sobre l'atac imminent d'un nou coronavirus eren sobrades i notòries. No necessitaven investigacions de cap servei ultrasecret d'intel·ligència per saber el que s'acostava. Se sabia... Ho sabien...El desastre es podia haver evitat...
La pandemia y el sistema–mundo
- Ignacio Ramonet (fragment)