Després de cinc setmanes de confinament, les gònades estan ja molt inflades en general, no nomès les d'un servidor. Aquest comentari és evidentment masclista atés nomès es parla de gònades que les senyores no en tenen i si solen tenir més paciència que els homes. Fins i tot l'esmolet (el afilaor 2.0 que et fa la factura per esmolar un ganivet o unes tisores per ordinador, [amb IVA i tot]) que el veig cada dimarts des de la finestra de casa està també confinat.
I clar, hom està fart de moltes coses: Fart de rodes de premsa a Madrid i a Catalunya amb ministres, melitars 'queridos', consellers i algún entés en la materia (si és que algun n'hi ha). Fart de la miseria moral de la oposició i del Govern. Fart d'escoltar a gent dient: ens en sortirem. Fart d'escoltar que els nens són maltractats en benefici dels gossos, i en canvi que ningú s'en recordi dels avis, nomès per comptar els que se'ls han mort a les residencies. Fart d'escoltar experts que no en tenen ni puta idea com nosaltres. Fart dels que surten als balcons a cantar, a recitar poemes, o fins i tot a aplaudir, als que fan pa o pastissos, o als que fan gimnás al balcó, fart dels ploraners de la cultura que ens envaeixen amb concerts per instagram un rere l'altre a qual més patètic, llevat de l'Andrea Motis. Fart de mi mateix, que estic fart de no poder sortir..., compte, si que podem sortir, diuen els juristes que les multes que posen les policies (que en tenim moltes i variades) no són vàlides, però de fet i en general la gent ens comportem, i no sortim o ho fem lo just.
El jovent ho porta més bé que els adults i grans, té el seu sentit, ells estan acostumats a relacionar-se d'una altre manera via mòbil i per tant no tenen la necessitat imperiosa que sentim els adults de sortir al carrer.
A banda, aquest confinament que nomès és dona a espanya i a Itàlia, és una bajanada, una inutilitat decidida per quatre capsigranys que no tenen ni idea de res, i nosaltres, i aixó em comença a preocupar els hi fem cas. En comptes de rebelar-nos, de fer la rebequeria de portar-els-hi la contraria i sortit tots en masa al carrer, ens confinem mesells com ens hem tornat.
I potser ja n'hi ha prou, i cal sortir al carrer ja, al cap i a la fi, és pitjor per la nostra salut estar confinats a casa que sortir al carrer si es fa amb precaució, que per aixó ja tenim mascaretes encara que tampoc serveixen per a gran cosa.
Resulta que els que treballen poden agafar el metro o l'autobús i en canvi algú no pot sortir a caminar o a còrrer, o amb bicicleta, sobretot si en el fons l'excusa que ens donen les autoritats, és per què si tenen algun accident no se'ls podria atendre a urgències.
Quan als nens, entenc que necessiten més sortir més els pares que els nens, que aquests s'adapten molt més bé al confinament que els adults, que no ho porten tant bé i fan coses molt rares, com una dona que deia l'altre dia en un tuit: N'estic farta dels nets de la meva  mare!.

Seria d'agraïr (ja sé que és molt dificil) una mica de sentit comú en els nostres Governants, i en comptes d'estar tan atrafegats comptant els morts, es preocupessin de flexibilitzar el confinament i que aquest fos bastant més relaxat i raonable com és en tots els països d'Europa, llevat d'Itàlia; si fins i tot a Portugal o Andorra ho han fet molt més bé que aquí, però aixó és demanar massa, on no n'hi ha no en pot rajar, el Govern filoetarra-comunista xinés del Sr. Sánchez ho ha fet molt malament, molt, i hauran de respondre de la seva nefasta gestió de la pandèmia, encara que ara no sigui el moment, aspecte que el Pp i VOX, miserables de mena, no han entès, en canvi Arrimadas, potser forçada per la necessitat, si.

 Aquesta pandèmia està posant en perill el liberalisme occidental. Estem veient que és difícil compatibilitzar el liberalisme amb la pandèmia. Està Occident davant una amenaça d'un retorn a la societat disciplinària? És clar que si, en els aeroports, pel perill del terrorisme ens sotmetem ja sense dir ni piu a unes mesures de seguretat que semblen absurdes i que no poques vegades resulten humiliants. Cada un de nosaltres és tractat com un potencial terrorista. El virus representa un altre tipus de terrorisme incomparablement més perillós que ve de l'aire i que s'ha propagat pel món sencer. És invisible i omnipresent i mata a molta més gent que el terrorisme. ¿Serà capaç el virus de transformar permanentment la societat liberal occidental en una societat disciplinària, en la qual tots sense excepció som tractats com a potencials portadors de virus?, si també, la pregunta és, fins quan ho consentirem?...

 afegitó: en un aspecte més de la indigencia del personal aquest que ens mal governa, ara Teresa Ribera entre altres llumeneres han descobert que la bicicleta és la mobilitat ideal per a les ciutats. En el meu cas, arriben 65 anys tard. A Madrid es veu que a partir del proper dimecres ja es podrà circular en bicicleta de Bici Mad, i els particulars amb bici propia que?, que? que?