"Vaig publicar aquest escrit a l'agost del 2009, i sense pretendre donar consells a ningú, considerem-ho una reflexió, crec que la proposta que feia és raonable i sincerament d'acord amb el que en el text es manifesta, hauríem de reconsiderar com a conjunt de societat una sèrie de comportaments que haurien de canviar. De vegades cal donar una passa enrere per agafar embranzida i tornar a saltar endavant i ara segurament estem en un moment en el que s'ha de donar aquesta passa enrere i s'han de reconsiderar i replantejar molts dels comportaments anòmals que tenim en conjunt com a societat. Una idea que encaixa amb les conseqüencies que ens ha portat la pandèmia del Covid-19 per replantejar la nostra manera de viure, en la línia del missatge de Castells o de Yuval Harari que apunten cap aquí.
EL PLANETA DELS SIMIS - agost 2009
"Hi ha un escriptor francés no massa conegut Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Puente sobre el rio Kwai" i "El planeta de los simios", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar etc. Que succeeix, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els humans abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els humans abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
I aqui és on volia anar a parar, aixó que els simis fan de no evolucionar, forçats per la seva manca de capacitat evolutiva potser hauríem de començar a fer-ho nosaltres com a societat de manera conscient. Em refereixo a deixar d'evolucionar tecnològicament, és més, en alguns aspectes hauríem de ser capaços de retrocedir. Posaré alguns exemples: és una incongruència fabricar automòbils i motos que poden agafar els 200 qm. per hora i més i tot, si no és pot passar de 120 per llei, o de 80 per Saura. Per anar a aquesta velocitat sia a ciutat, carretera o autopista no calen doncs ni 4X4 ni vehicles de gran cilindrada, amb 90 cavalls n’hi ha de sobres.
Tampoc és absolutament necessari l'aire condicionat als automòbils, cases particulars, despatxos, bancs i tota mena d'establiments públics o de venda al públic, i sobretot menys encara al cinema, suar no és insà i passar una mica de fred a l’hivern tampoc, i sense exagerar refredar o escalfar representa un elevadíssim cost energètic.
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet viatjar no és que es faci gaire a dia d'avui, simplement es canvia el cul de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatòries. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevol lloc on simplement no depenguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la Cola era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabriks al forner o al súper (per cert que el tetrabrik és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet per Sabadell, em desplaço a peu o en bicicleta, i és molt còmode, sobre tot si no et pispen el seient. Hauríem també de organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol época de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol época de l'any, aixó de menjar cireres el més de gener no pot ser. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.
Suposo hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Asia, si continuen creixent al ritme desaforat actual, sobre tot la Xina i la India, faran la situació totalment insostenible. Òbviament el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur els nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No sóc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."
I ja han vingut les corredisses, tot per culpa del bitxo del Covid-19. Encara hi som a temps, pero no s'hi val a badar. Ho resumeix molt bé Rodericus en un comentari a l'article de Manel Castells: "Fa temps que alguns veiem que això anava a rebentar per les costures, l'únic que no imaginàvem era com. Hi ha dues possibilitats per seguir endavant quan això acabi, o amb una filosofia socialdemòcrata que tingui cura de tots, o amb unes desigualtats accentuades que ens facin retrocedir a l'edat mitjana, on la majoria siguem poc menys que esclaus del sistema. Encara podem triar, si ens queda una mica de seny".
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet viatjar no és que es faci gaire a dia d'avui, simplement es canvia el cul de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatòries. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevol lloc on simplement no depenguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la Cola era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabriks al forner o al súper (per cert que el tetrabrik és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet per Sabadell, em desplaço a peu o en bicicleta, i és molt còmode, sobre tot si no et pispen el seient. Hauríem també de organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol época de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol época de l'any, aixó de menjar cireres el més de gener no pot ser. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.
Suposo hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Asia, si continuen creixent al ritme desaforat actual, sobre tot la Xina i la India, faran la situació totalment insostenible. Òbviament el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur els nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No sóc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."
I ja han vingut les corredisses, tot per culpa del bitxo del Covid-19. Encara hi som a temps, pero no s'hi val a badar. Ho resumeix molt bé Rodericus en un comentari a l'article de Manel Castells: "Fa temps que alguns veiem que això anava a rebentar per les costures, l'únic que no imaginàvem era com. Hi ha dues possibilitats per seguir endavant quan això acabi, o amb una filosofia socialdemòcrata que tingui cura de tots, o amb unes desigualtats accentuades que ens facin retrocedir a l'edat mitjana, on la majoria siguem poc menys que esclaus del sistema. Encara podem triar, si ens queda una mica de seny".
En fin. Yo me doy por vencido. Hice lo que pude, hago lo que puedo y han hecho lo que les ha dado la gana.
ResponEliminaCon los 13 ya me levantaba a las 6 de la mañana. De 7 a 15´40, y de 16 a 18´30. De ahí corriendo al bachillerato nocturno, de 19 a 22. Los sábados también se trabajaba.
Me casé a los 23. No me dieron los 7 días de fiesta que me correspondían. Me los pagaron a 125 pesetas la hora, cuando en el convenio estaban a 250.
No tuve mis primer coche de segunda mano, un R4, hasta los 29. Y nuestras primeras vacaciones fueron un fin de semana a Andorra.
Pagamos todo antes de embarcarnos en nada. Ahorramos cada peseta.
Ahora cuesta encontrar hasta respiradores para los que sobrepasan los 75.
¿Y quieren apuntarme a un nuevo sistema? ¿qué sistema?. si más ahorradores o menos gastadores han sido los de nuestra generación...Pero si estamos llenando las neveras de nuestros hijos y pagando alguna matrícula que otra de nuestros nietos.
¿Evolucionar?...pero si con 25 años no hay hoy en día quien no haya viajado a las Antípodas.
Me perdonen, pero nosotros no nos hemos encargado de joder el planeta, nosotros , los viejos de ahora, lo que hemos hecho es jodernos vivos para un futuro mejor para nuestros hijos.
Conmigo que no cuenten. Mi guerra está en buscarme el dicho respirador.
Salut
Miquel, nosaltres ja tenim la feina feta, es tracta de deixar passar el temps fins arribar a 'le dernier acte', més del que he fet ja no ho podem fer.
ResponEliminaSalut
En mi casa tengo una chimenea de leña y hasta hace poco me hacia la leña yo mismo, de los alrededores que es una forma de gimnasia si se hace bien estupenda. No tiro comida, y suelo comprar lo que necesito. Pero me gusta viajar y voy en coche a todos los sitios. ¿Como le dices a la gente que tiene que volver a vivir como hace no ya 100 años, sino como hace 40. Los envases retornables son una opción fácil, tan solo hay que cobrarles la primera vez y luego devolver el dinero cuando devuelves los envases. Hay cosas factibles, pero solo retrasaran lo inevitable, nuestro éxito como especie sera nuestra condena, veras cuando seamos 12,000.000.000 de consumidores..
ResponEliminaUn saludo
És clar, FRANCESC. Hoy hablaba con Cornadó y me ha soltado una frase de aquellas de antología: la mejor manera de ser ecologistas es la austeridad. Tiene toda la razón, Francesc, y perdona que diga exabruptos por tu página, pero es que estoy hasta los cojones de las amenazas de que ¡perderemos la temporada de verano¡...o sea, no podemos velar a los muertos que seguro se aproximarán a los 30.000 (entre oficiales, oficiosos y el tiempo que pase hasta que se acabe) y estamos pensando en la temporada de verano.
ResponEliminaLes den por culo ¡¡ No tienen ni idea de lo que es capacidad de sacrificio. Un sólo para de zapatos y el frio de las 6 de la mañana. He visto, lo juro por lo más sagrado LLORAR A MI MADRE por no tener que poner en la comida.
Nos hace falta humildad, capacidad de sacrificio, sentido común y cuatro hostias. La primera la hemos recibido....pero le damos a la vara de que no salvamos la temporada...se lo preguntes a los muertos...esos tampoco salvan la semana.
Perdón pero estoy hasta los mismos, y de la idiota que dice que con la república no hubieran habido tantos muertos, a esa señora la iba a poner a caldo. Jugar con los que están de cuerpo presente es de mala persona.
Esto se pagará muy caro.
Pues no es tan difícil, en los años 70 vivíamos muy bien. Tu recuerda aquello que dijo Jesús: creced y multiplicaos, y como nos hemos pasado, el padre ante la falta de guerras en serio nos ha mandado al bicho para que ponga las cosas en su sitio.
ResponEliminaSaludos cordiales, que decía Jose maria Garcia.