Jean Paulhan deia què, per llegir seriosament, s'ha d'estar malalt: malalt o convalescent. Le rouge et noir exigeix un bon constipat, iÀ la recherche du temps perdu, una tuberculosi llarga i apacible, obviàment en un bon sanatori de pagament...., afegiría que la lectura d'Incerta Gloria hauria de... ser en una llarga estada hospitalaria, millor si pot ser d'acompanyant. 
I ara, amb el confinament sembla que seria el moment de llegir a l'engrós, les condicions són idònies, temps, absència de presses i la comoditat de la llar, però, ai las, sembla que no és així, no parlo de mi que fa temps que no llegeixo, ja ho explicat en més d'una ocasió, sinó en general, escolto a gent dir que no són capaços de llegir, de concentrar-se en la lectura, i com a molt es dediquen a rellegir. El motiu el desconec, com tampoc entenc a que es degut que a la gent li costi dormir o agafar el son, aquest problema si que no el tinc, dormo com un tronc 8 hores seguides, més l'hora de la migdiada de llit i orinal d'en Cela. Quan a llegir, si bé és cert que no llegeixo, haig de dir que si segueixo comprant llibres que ja és molt, o almenys una manera de ser solidari amb l'esforçat gremi dels lletraferits.