Fa ja dies la Txell ens va portar mascaretes, poc les necessitàvem, en no anar a llocs públics, ni en transport públic, nomès les usàvem per anar al Super o al Mercat, on ara són obligatories, clar que també et fan posar guants o bosses de plàstic que si que són una inutilitat, atés s'ha comprovat fefaentment que el virus nomès infecta i circula per l'aire, almenys de moment fins que ens ho informin d'una altra manera.
Ara resulta que són obligatòries fins i tot al carrer. No ho han aconseguit els científics, ho ha aconseguit la pressió social. Cada dia li preguntaven al doctor Simón si era obligatori portar la mascareta i cada dia responia que era molt recomanable però que l'important era mantenir la distància social. Aquest concepte de distància social no l'acabo d'entendre, no seria millor parlar de distància física. El doctor Simón adduia que no era senzill implantar una mesura així ja que hi havia persones que per raons mèdiques no toleraven l'ús de la mascareta, encara que tambè va reconèixer que no havien implementat la mesura ja que no hi havia mascaretes per a tothom, però això era igual, la pressió social de l'acollonimenta demanava mascaretes a tutiplen i guants a dojo.
Cert és que l'ús obligatori de mascaretes pel carrer farà que molta gent se senti més tranquil·la i protegida, són aquells que quan et creues amb ells per la vorera s'aparten lleugerament i es posen discretament la mà a la mascareta. Dit aixó, a mi, que el Gobierno de España, com diu l'Homer Buch, decideixi què m'he l'he de posar per sortir al carrer, no a un local públic, no a un concert multitudinari a l'aire lliure, no a un partit de futbol, sinó al carrer, a l'aire lliure, em fa sentir molt més fràgil e indefens, sobretot quan ja sabem que a l'aire lliure és molt difícil infectar-se.
No he vist, almenys en el meu entorn urbà, un excessiu interès de la policia per aturar a la gent per veure si la porten o no, una gent que, òbviament fa els horaris de sortida una mica al seu aire, faltaria més, i jo el primer, clar, si ells no tenen sentit comú, l'hem de posar nosaltres, i cert és tambè que a partir d'aquest dilluns hi ha hagut una sensació d'una certa relaxació i veus pel carrer bastant gent sense mascareta, sobretot de 10 a 12, l'hora dels majors de 70 anys, i no vegeu de 6 a 8 amb l'excusa de que es fa esport, aquí l'absència és generalitzada, i és que la ciutadania a vegades és més sabia o imprudent del que es pensen. No tota, vegis sinó el sarau del cumpleanys de Lleida amb 10 infectats. Escric cumpleanys perquè quadri amb que els 10 de Lleida estan enferms, perquè encara que sembli mentida he escoltat a un científic i algun metge parlant d'enfermetat, no de malaltia.
En fi, que com diu l'Arnau Tordera d'Obeses, ens en sortirem, clar que ell es refereix en la seva peça musical a la cosa somorta del procés, vol dir doncs que tan d'una cosa com de l'altra ens en sortirem com podrem i amb unes quantes nafres de més.
Dit aixó, a mi, que el Gobierno de España, com diu l'Homer Buch, decideixi què m'he l'he de posar per sortir al carrer, no a un local públic, no a un concert multitudinari a l'aire lliure, no a un partit de futbol, sinó al carrer,..."
ResponEliminaTengo la mala suerte de tener una terraza de bar debajo el portal de casa. Ya avisé al dueño en la última reunión que empezaría a regar las plantas a las 10 de la noche sin remisión. El resto de la comunidad está de acuerdo y ya se la hemos jurado. A lo que voy:
La broma ya empezó antes de ayer a las 8 de la tarde. Empujones y colas para coger sitio para una San Miguel a euro y unas bravas fritas con subproducto de aceite a otro euro. ¿las mesas de 4...a 6/8; gente de pie...unas 10. Nadie, nadie, nadie con mascarilla.
La Junta de la escalera con la firma de todos los vecinos ya le ha dicho al dueño del bar que hoy empezamos a regar a las 10 en punto.
Veremos lo que dice la Urbana.
Ja es veia a venir que aixo passaria. Can Garlanda is over.
EliminaSí señor, así soy yo en estado bruto: Zapatos, mascarilla y una capa de ropa. Guantes no. Gel a todas horas.
ResponEliminaYo es que estoy enganchado al gel. Y no de ahora, viene de cuando llevaba a mi padre a Urgencias. Alli me enganche al gel.
ResponEliminaAixò de 'ens en sortirem' em sembla odiós, car molta gent no se n'ha sortit, es una mena de paradoxa macabra.
ResponEliminaTotalment d'acord, sembla que se'n fotin del mort i qui el vetlla.
ResponElimina