El preu de qualsevol cosa és la quantitat de vida que ofereixes a canvi.
Henry David Thoreau

Recentment, un programa de televisió, Late Motiv, començava una entrevista recuperant l'escenari del cèlebre llibre '1984'. Una de les obres literàries de ciència ficció més citades i referenciades, el record creix a mesura que avancem cap al suposat futur. El presentador, Andreu Buenafuente, utilitzava aquesta obra distòpica per presentar la periodista Marta Peirano, autora de «L'enemic coneix a sistema» (Debate, 2019). És inevitable trobar similituds entre la creativitat literària d'Orwell després de la publicació de Gran Germà al 1949, i el control social des de la tecnologia en el 2020.
El conductor de Late Motiv, Andreu Buenafuente, alertava al públic que possiblement deixarien de riure un cop finalitzés l'entrevista. Segurament va ser cert. El terreny descoratjador era propiciat per l'obertura de la cortina de qui està darrere de la nostra addicció a les pantalles. Marta Peirano oferia una visió crítica sota un rigor expert i documentat sobre l'ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial en una societat digitalitzada que es transcriu a través les dades.


- LATE MOTIV | Marta Peirano. L'enemic coneix el sistema | # LateMotiv657

Amb 16 minuts d'entrevista només es podia intuir la gran quantitat d'informació que conté l'obra «L'enemic coneix el sistema. Manipulació d'idees, persones i influències després de l'economia de l'atenció». Llibre que, per cert, recomanem moltíssim, i que intentarem resumir, si es pot, en cinc grans titulars:

  • La xarxa no és lliure, ni oberta, ni democràtica. L'enemic coneix el sistema però els usuaris no. Estem submergits en un sistema digital en el qual confiem i que no sabem com opera.
  • L'economia de l'atenció o el capitalisme de vigilància guanya diners aconseguint la nostra atenció. Com més dades generis, més valor obté el seu banc de dades.
  • Les aplicacions estan dissenyades com escurabutxaques amb la finalitat de generar addicció, aconseguint en conseqüència un increment d'informació i dades.
  • Les dades emeses pels usuaris de la tecnologia i els dispositius digitals deriven en un gran poder de vigilància i control social aparentment invisible que alimenta algoritmes i sistemes de futur.
  • La vigilància és una eina per a la predicció social, econòmica, política, democràtica ... i la predicció és una eina per a la manipulació, que està en mans de grans corporacions amb objectius privats.

 "Sobretot, les grans plataformes utilitzen aquestes dades per alimentar algoritmes predictius i intel·ligència artificial. És a dir, les nostres dades individuals valen molt poc (...), però l'important és el valor col·lectiu de totes les dades. Els algoritmes el que fan és predir tot. El seu treball en realitat és el futur. La seva economia és el futur. "
- Marta Peirano

Marta Peirano manifesta especial èmfasi en la gran exposició de les dades dels usuaris i l'accés de les grans corporacions a ells. Els mòbils i els dispositius intel·ligents ho diuen tot de nosaltres: què comprem, què ens passa, on som, etc. Un mal ús d'aquestes dades podria derivar en un control exhaustiu de la societat, a una manipulació massiva o a una discriminació social elevada, per exemple, una distinció de privilegis en la sanitat privada. O bé, a una manipulació social i política, com l'escàndol de Cambridge Analytica que, sorprenentment, no ha tingut la repercussió que potser es mereixia. Quin tipus de societat digital podem esperar amb aquestes premisses?

Aquesta entrevista a Marta Peirano a Late Motiv es podria connectar amb la recent notícia sobre Idealista i 6 plataformes immobiliàries més expedientades per una suposada irregularitat en els seus algoritmes, que provoquen (de manera intencionada) la pujada del preu de l'lloguer i fomenten la bombolla de la habitatge. Una crisi alarmant que encara no té solució. Un cop més, si això fos cert, darrere d'aquestes plataformes digitals ha un conjunt de decisions que només contemplen el benefici individual per sobre del benestar col·lectiu, vulnerant un dels drets més fonamentals: el dret a un habitatge digne. No hi ha cap discussió que està sobre la taula un repte ètic i social. Un exemple més, de el mal ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial quan està en mans de corporacions privades. El capitalisme digital opera amb unes lleis d'un mercat depredador. Quin paper té l'ètica en aquest escenari? - UOC