Paulo Freire: Molt bé, jo sé, vostès no saben. Però per què jo sé i vostès no saben?
Camperol: Vostè sap perquè és doctor. Nosaltres no.
PF: Exacte. Jo sóc doctor. Vostès no. Però Per què jo sóc metge i vostès no?
C: Perquè vostè va anar a l'escola, ha llegit, estudiat i nosaltres no.
PF: ¿I per què vaig anar a l'escola?
C: Perquè el seu pare va poder enviar-lo a l'escola i el nostre no.
PF: ¿I per què els pares de vostès no van poder enviar-los a l'escola?
C: Perquè eren pagesos com nosaltres.
PF: ¿I què és ser pagesos?
C: És no tenir educació ni propietats, treballar de sol a sol sense tenir drets ni esperança d'un dia millor.
PF: ¿I per què al pagès li falta tot això?
C: Perquè així ho vol Déu.
PF: ¿I qui és Déu?
C: Déu és el pare de tots nosaltres.
PF: ¿I qui és pare aquí en aquesta reunió?
Gairebé tots aixecant la mà, van dir que ho eren. Mirant a tot el grup en silenci, em vaig fixar - diu Freire - en un d'ells i li vaig preguntar.
PF: Quants fills tens?
C: Tres.
PF: Series capaç de sacrificar a dos d'ells, sotmetent-los a sofriments, perquè el tercer estudiés i es donés bona vida a Recife? Series capaç d'estimar així?
C: No!
PF: I si tu, home de carn i ossos, no ets capaç de cometre una injustícia tan gran, Com és possible entendre que la faci Déu? Serà de debò Déu qui fa aquestes coses?
Silenci
PF: No, no és Déu qui fa tot això. És el patró!
«Pedagogía de la esperanza», de Paulo Freire
Traducción de Stella Mastrangelo - 1992
blog:descontexto.blogspot.com
.png "English"){kind=small}
9 Comentaris
Yo creo que todo el diálogo iba bien hasta que ha entrado en una premisa errada: : "Perquè així ho vol Déu."
ResponElimina¿Porqué la respuesta no fue?: " porque así lo quiere el capataz y amo de la finca para el que trabajamos"
¿Y quién es el capataz y amo para el que trabajaís?
El dueño de todo lo que se ve hasta el infinito, de este y de otros cafetales, y si no deja que nuestros hijos vayan al colegio es porque también los utiliza de mano de obra...
Siempre se culpa a quien no se tiene delante. Nos es más cómodo. Si llueve y se inunda todo la culpa es de Dios por mandar las nubes, no del ser humano por no haber construído un dique...
Un abrazo
Per aixó el camperol és camperol, perqué culpa a Deú i no al patró, aquest és el triomf del capitalisme.
ResponEliminaConec famílies que van sacrificar les filles per tal que 'el noi' estudiés, aquí el tema no surt, però em sembla molt important.
ResponEliminaUna escola d'adults que hi havia al vespre a la que treballava, a L'Hospitalet, feia servir el mètode del Paulo Freire, com d'altres. Hi ha coses que estan molt bé però d'altres han quedat una mica desfassades, avui.
ResponEliminacom tot Júlia, tot passa massa de pressa-
EliminaEl tema de Déu s'ha d'entendre en el context del lloc i del moment.
ResponEliminaho entenc així, JÚLIA, el text és del 1992, però no crec que el lloc i el moment en l'entorn de Freire hagi variat gaire.
EliminaCoincido con Julia. Conocí familias que sacrificaron la educación de hijas inteligentes, y que su hermano cursase estudios para poder trabajar en "La Caixa. "Chapeau" Julia, un tema olvidado e invisible.
ResponEliminaDios siempre ha sido un sujeto muy socorrido para justificar las desigualdades y todo tipo de tropelías. Hay que recordar que la Europa medievál justificó las sangrientas Cruzadas con el grito de : "Dios lo quiere".
Y cuando no se quería citar a Dios, se recurría a aquello de "El orden natural de las cosas".
Se quería justificar que el rico o el noble de turno, viviese del sudor y la miseria del pobre, y de paso "beneficiarse" a las hijas quinceañeras de los pobres.
Ahora, que el "coco" comunista ya no existe, hemos vuelto al "Orden natural de las cosas".
El desordre natural de les coses diria jo, Rodericus. Quan al coco comunista hauries d'explicar-els-hi als senyors del Pp i Vox que ja no existeix, encara no se n'han assabentat.
Elimina