De totes les marques que deixarà la pandèmia de la covid-19 en la política espanyola, la més profunda és la facilitat amb què el govern del PSOE i Unides Podem ha convertit les autonomies en governs civils. El missatge que ha donat és que quan arribi una crisi terrible, se'n cuidarà Madrid. Vostè pagui, calli i tingui oberts els hospitals, que jo ja me'n cuido de tot, encara que ho hagi de fer un Ministeri de Sanitat inoperant, una maria que se sol dir. 
No els importa, i mira que ho tenia fàcil Sánchez per gestionar la crisi,  només calia fixar-s'hi una mica i fer les coses bé, però, la seva incapacitat és tan gran que la seva gestió ha estat un desastre sdes del primer moment, amb incongruències, canvis de parer, un drama.
Sánchez a més, té un greu problema, no sap comunicar, el seu discurs, com el seu electroencefalograma és pla, avorrit, insuls. Aquest mateix matí en la sessió parlamentaria per prorrogar 15 dies més l'estat d'alarma, el seu discurs ha estat buit de contingut, sense ànima, buit, repetitiu, mentre que (s'ha de reconèixer) Casado ha estat contundent, clar, dur, alarmista dins la seva tònica habitual, però amb un discurs molt per damunt del de Sánchez.
Deia l'altre día una tertuliana que aquesta pandèmia, era un problema gran en mans d'homes petits, com que és dona no deia dones i homes petits, però se sobre entén, nomès cal escoltar intentant no enrojolir de vergonya aliena les declaracions de Carmen Calvo, ínclita on les hi hagi i que és d'aquelles polítiques que són al món perquè hi hagi una mica de tot.
S'ha he dir que en aquesta crisi de la que podrem dir en un futur els ciutadans que quedem: varem veure coses que no haviem vist mai, la única oposició que no ha estat a l'alçada ha estat la d'Espanya, començant per la presidenta de la Comunitat de Madrid, i seguint pel PP, Vox, Juntsxcat, ERC i la CUP. De fet, aquest és el gran i greu problema de la democràcia espanyola, els partits polítics; la partitocràcia, aquesta patuleia de miserables, roïns, mesquins, sense cap mena d'ètica, que fan i desfan segons els convé e interessa a l'esquena dels ciutadans, tan dels qui els voten com dels qui no. I aquí, la solució la tenim nosaltres els ciutadans: anem a votar tots en blanc a les properes eleccions, o no hi anem, però no es pot donar ni un solt vot més a qui ni se'l mereix ni és capaç d'administrar-lo. El ramat se n'ha cansat i ja n'està fins el dallonsis de tots ells, llàstima que estigui tan dispers, i això el llop ho sap.