A vegades et trobes amb algú la principal virtut del qual és també el seu defecte. Són intensos. Passa amb alguns líders, també amb els bojos. En Julio Anguita aquesta circumstància es donava i la raó per la qual brillava, la mateixa que el perdia, era una: la passió.
Així que quan el Califa Roig, que “ahorita se nos fue”, com diria Chavela, parlava amb vehemència, els dits ficats a la nafra i la memòria col·lectiva de les cicatrius franquistes bullint, podia agradar-te o no, però era impossible apartar-ne la mirada.

La pandèmia posarà en marxa un nou feixisme per gestionar l’escassetat, va dir Anguita,

Fa poc més d’un mes, el 13 d’abril i de propina, ens va regalar la seva darrera premonició. “Les noves pandèmies posaran en marxa un nou feixisme per gestionar l’escassetat”, afirmava en una entrevista. Ja ho estem comprovant.
Alerta, doncs, a la premonició d’aquest malagueny nascut el 1941 que va ser alcalde de Còrdova, va resistir di­versos infarts i a qui van matar un fill amb un míssil a Bagdad. Era un home culte. De Marx a Tolstoi i d’Engels a la Bíblia –segons un amic–, ho va llegir tot. Als joves amb fam ideològica, el xaman podia abduir-los.
En alguna ocasió es va referir a les eternes batusses entre Bakunin i Marx, que es van passar mitja vida a matadegolla. Una rivalitat tan franca i poc dissimulada que en podrien prendre nota alguns dels nostres polítics. Bakunin, el filòsof de l’anarquisme, va arribar a descriure-ho: “Els nostres temperaments no se suportaven. Ell em deia idealista sentimental, i tenia raó; i jo a ell, vanitós i pèrfid, i també tenia raó”.
Mikhaïl Bakunin va fundar una so­cietat secreta, l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, amb membres de diversos països. D’això fa exactament 160 anys i era, en essència, la concreció de molts dels seus pen­saments.
Perquè en el món Bakunin els governs no serien necessaris, va proposar suprimir-los. La societat s’organitzaria per federacions de productors i consumidors coordinats i no caldrien sistemes legislatius o executius que monopolitzessin la violència. També tenia respostes per a la religió. “Déu? Un amo al cel és la millor excusa per tenir-ne mil a la terra”.
El filòsof de l’anarquisme el van enterrar a Berna, en un cementiri avui ­envoltat de contaminació d’autopista. El 2016, els dadaistes del Cabaret Voltaire el van adoptar i canviaren la inscripció de la tomba. Avui, en el seu honor, diu així: “Qui no s’atreveix amb l’impossible, no aconseguirà mai el que és possible”. Però això segur que Anguita ja ho ­sabia. - Premonicions d’un califa - Núria Escur