És trist i desmoralitzador que, en un moment com l'actual, tan delicat de la història d'Espanya, el Congrés dels Diputats es converteixi en una baralla de galls. Mancats de propostes i plens d'ira, perquè aixó és el que són, idiotes plens d'ira i furia intentant manipular la historia. El lamentable espectacle del vicepresident Pablo Iglesias tractant a Ca­yetana Álvarez de Toledo de marquesa en lloc de fer-ho com a senyoria, que va ser replicat per la portaveu del PP acusant-lo de ser fill d’un terrorista, va tenir un segon capítol en la comissió de Reconstrucció. Allà, un altre cop Iglesias va sortir a escena per proclamar que els líders de Vox volen donar un cop d’Estat però no s’hi atreveixen i Iván Espinosa de los Monteros va abandonar la sala dient que tot plegat era un espectacle lamentable, propi d'un marxista comunista. 
Afortunadament, Patxi López, recent nomenat president de la comissió de Reconstrucció, va tenir un atac de lucidesa i va aturar el debat amb aquestes paraules: 

"No creo que debamos venir a decir todo lo que nos da la gana de cualquier cosa, solo de lo que venimos a hacer en esta Comisión. No estamos entendiendo nada de lo que demanda la ciudadanía de nosotros. Debemos de venir aquí con voluntad política para proponer, para acordar y para entender que la gente no espera de nosotros que estemos todo el día en la crítica, en el insulto en la descalificación, en el 'y tú más'. ¡Ya está bien!" "Entendamos para qué nos eligen y entendamos que si en algún momento podemos demostrar para qué sirve la política es este. Si no... no servimos para nada. ¡Para nada! Deberíamos ser capaces de autocensurarnos un poquito para estar a la altura de las circunstancias. Y yo me disculpo el primero porque no lo he hecho bien". 

 Potser perquè és gat vell de la política, però Patxi López m'ha reconciliat amb la seva dita classe, que de fet, ni té classe ni fa política, i que cada vegada va a pitjor en el seu comportament rastrer i miserable. I el pitjor de tot és que aquests insults no són cap proposta per sortir de la crisi, ni per a trobar solucions, No! És pura mesquinesa, i el problema és que cada vegada els diputats s'insulten més, si bé quan ho fan demostren una progressiva falta d'enginy. Però no cobren dels nostres impostos per desacreditar el rival, sinó per oferir solucions als problemes dels ciutadans, aspecte que sembla han oblidat fa temps. si és que mai l'han contemplat. 
No puc oblidar al desaparegut diputat José Antonio Labordeta, de la Chunta Aragonesista, que, després de sentir les calumnies i mentides sobre la seva persona des de les files del PP, els va cridar: "A la mierda!" i va baixar de l'estrada. No va resultar una invitació al decòrum, però almenys va ser la resposta sincera per a la pèssima educació parlamentària. A Labordeta, només el supera Estanislao Figueras amb el seu: señorias, voy a serles franco, ya estoy hasta los cojones de todos nosotros, i voldria recordar que després de dir aquestes paraules va emigrar a França sense ni tan sols presentar la seva dimissió; Era l'any 1873, o sigui que ens agradi o no, som on érem, caldria tenir-ho en compte quan tornem a votar, la culpa no és de Déu, sinó del patró.