Potser perquè no acabem de posar-nos d'acord sobre què som, ni que volem ser, hem passat de voler ser xinesos fa quatre dies a voler ser suecs i considerar als xinesos els dolents de la pel·lícula, de fet comença a detectar-se un clar rebuig vers els seus comerços, ja ho veure'm quan comencin a obrir-los, però la cosa no pinta gens bé.
Mentrestant, l'increïble home minvant sota la tofa esbudellada dels seus cabells, es va ennuegar dissabte amb una ametlla, segons va aclarir ell mateix, i tot el país va quedar momentàniament en suspens. Falsa alarma, tots tranquils. Ara ens preocupa més el problema de demà a veure que li votaran al Sr. Sánchez, o si el botaran al Parlamento Español de España. Quan li pregunten al President si hi ha pla B en cas que el Congrés li tombi la pròrroga de l'estat d'alarma, diu que no hi ha pla B. Però, si fins ara no hi ha hagut pla A, ¿per què hi hauria d'haver un pla B?.
L'altra dia deia una d'aquestes ministres folklòriques del PSoE que a Portugal no els havia afectat tant la Covid-19 perquè estaven més lluny de la Xina que Espanya, i mira que s'ha de ser burra per dir una bestiesa com aquesta, voldria creure que dita dins d'un estat de nervis o desconcert de a qui tot això li va molt gran. 
On sembla que ho estant fen més bé, amb intel·ligència política i sentit d'Estat és a Portugal (l'autonomia que ens cal és la de Portugal, deien els de la ceba, que volien ser xinesos i ara suecs). Els portuguesos han passat de l'estat d'emergència a l'estat de calamitat pública. La paraula és perfecta: calamitat pública. Aquí ens estimem més l'estat d'alarma que és més cridaner, o donar lliçons des de la suficiència incompetent del ministre Illa sobre lo bé que ho estan fent, i no admetre lliçons de ningú. O continuar sense ajudar els llogaters de pisos i de locals comercials, continuant cobrant la quota dels autònoms i retardant les prestacions als afectats per les ERTES. Escoltant algunes tertúlies i veient l'actitud d'alguns ciutadans que passegen i corren pel carrer, es comença a percebre el desafiament dels que passen de tot, i ja se que són pocs, llevat de Malasaña i el seu botellón, però és que la gent ja està cansada i comença a estar fins els dallonsis de tot plegat, coronavirus inclòs. 
Ja ho deia, o diria a dia d'àvui l'Estanislau Figueras: "Señorias, voy a serles franco, ya estoy hasta los cojones de todos nosotros y del coronavirus también".
SBD - 5.5.2020