En una columna, Roth explica una escena vienesa. Plovia i l’asfalt era relliscós. Una dona amb paraigua travessa el carrer corrent i s’entrebanca. Passa un cotxe i l’atropella. Tot de gent s’hi acosta, no se sap si s’ha fet mal. Mentrestant, un home aprofita la confusió per robar el paraigua de la dona. Per sort, la dona no s’ha fet res. Es desperta i, en comptes de celebrar que ha sobreviscut a l’accident, lamenta que li hagin robat el paraigua. “Com es pot veure –apunta Roth–, hi ha dos tipus de persones: malvades o estúpides”. L’article és prodigiós: una simple anècdota de carrer li permet subratllar les tipologies humanes dominants. Els atzars desastrosos fan emergir l’estupidesa i l’egoisme que portem a dins.
Ho estem veient ara amb la Covid: últimament, els estúpids o els aprofitats estan centrant les notícies. El pessimisme de Roth està justificat (va conèixer l’ensorrament del vell món i l’ascens del nazisme), però és imprecís i incomplet. A més dels queixosos i dels aprofitats, que s’emporten els titulars, hi ha moltes altres persones que es comporten com aquells anònims vienesos que es van acostar a la dona accidentada. Formaven part de dues tipologies, que també aquests dies de la Covid destaquen: els curiosos, que converteixen la desgràcia en espectacle; i els sincerament commoguts, que s’acosten a la dona per ajudar-la. No aconseguirem mai que siguin aquests últims els que guanyin la partida?
Siempre ha sido igual. No hay nada que me sorprenda del ser humano, quizá si, que no le hubieran robado el paragüas.
ResponEliminaRobar un paraigüa és molt cutre.
EliminaSi hubiese sucedido aquí, le habrían robado el paraguas, un policía local le habría multado por cruzar la calle de forma indebida, en la ambulancia que la trasladó al hospital, un sanitario le habría manoseado los pechos aprovechando su estado de shock, y además, en el hospital se habría contagiado de coronavirus. Y los testigos del suceso, le habrían acusado falsamente de estar ebria.
ResponEliminaun relat un pel exigerat, pero tampoc tant.
Elimina"(...) Ciertos fenómenos nunca ocurren sin otros, de los que son disímiles: al primero, para abreviar, lo llamamos causa, al segundo, efecto. Quien haya visto a un conejo perseguido por un perro y no haya visto jamás conejos y perros por separado, puede llegar a creer que el conejo es la causa del perro".
ResponEliminaEl amo de Moxon
Ambrose Bierce
(El azar y la causalidad coexisten y es muy importante no confundirlos. Si todo el mundo tuviera paraguas, nadie los robaría)
Cierto, aunque no sé, siempre habria alguno que los robaria por ser mejor que el suyo, o por el simple hecho de robar.
ResponEliminaBierce es un personaje fascinante, tengo unos cuantos cuentos suyos publicados en contexto.
Un abrazo