La humanitat mai ha conegut una època lliure de farsants. Els trobem a la Ilíada, l'Odissea, la Bíblia... i en qualsevol altra obra que es vulgui consultar de l'antiguitat. Des dels albors dels temps han viatjant pel món perpetrant insidioses enganyifes, adaptant-se a les circumstàncies qual virus maligne. Són la mala herba que mai mor.
Gràcies als ferrocarrils, la veloç navegació a vapor, però també gràcies a l'absència de càmeres fotogràfiques portàtils, ràdio, televisió, ordinadors o telèfons mòbils, al llarg de segle XIX i la primera meitat de l'XX, un engalipador podia viatjar tranquil·lament per el món desvalisant a qualsevol incaut que se li posés a tir. Ara, amb internet, selfies i les xarxes socials, es diria que ja no deu resultar-tan fàcil fer la seva delictiva tasca. Res més lluny de la veritat.

El cas del portuguès Artur Baptista da Silva és un exemple paradigmàtic de com se les gasten els farsants d'avui. Però per gran que fos el seu frau, i ho va ser, va resultar tot i ser breu, ja que només va durar de l'estiu al Nadal del 2012. Durant aquests mesos, aquest home de 61 anys d'edat i aspecte anodí que havia sorgit del no-res, es va fer passar per un economista assessor de l'ONU, que li havia encomanat la missió d'elaborar un informe de la sortida de la crisi dels països del sud d'Europa.
Proveït de targetes falses, un inventada llicenciatura en Econòmiques obtinguda en una Universitat nord-americana que feia temps que ja no existia, a més d'un extens treball acadèmic que havia pispat a internet d'un especialista francès de la Unesco i, com no, un pic d'or, ja que podria dir-se que Artur Baptista da Silva estava a punt per menjar-se el món. Ara bé, no se sabria res de tots aquests detalls fins més tard, és a dir, fins després que fos desemmascarat.

Després d'arrasar a la Universitat d'estiu organitzada pel Partit Socialista de Portugal amb una conferència en la qual va expressar sense embuts la seva fèrria oposició a la política d'austeritat imposada per Brussel·les i el BCE, va ser convidat a fer una xerrada a l'elitista Acadèmia o Bacalhau, a Lisboa. Tal va ser la calidesa de l'acollida que li va brindar el respectable, que va ser convidat una i altra vegada a tornar.

La fama de Batista da Silva es va estendre com la pólvora per tot Portugal. Se'l considerava expert en tot el concernent a la crisi, com així mateix en les mesures a prendre per fer-hi front sense morir en l'intent. Era tan convincent, que no hi havia tertúlia televisiva o radiofònica que no comptés amb la seva anhelada participació.
El dia 4 de desembre, presentant-se com doctor en Economia Social, va impartir durant un sopar (a 30 euros per assistent) una conferència a l'exclusiu Grémio literari de Lisboa titulada 'La crisi europea'. La utopia de la UE i el malson de l'euro. Quina sortida digna li queda a Portugal? En acabar el seu parlament va ser obsequiat amb una tancada ovació, amb alguns dels entusiastes comensals posats en peu. Què els donava? Senzillament es limitava a dir-los el que volien sentir.

 El dia 15 de desembre, el setmanari Expresso publicava a doble pàgina una entrevista amb el popular tertulià i consultor de l'ONU. Ja no hi havia plató de televisió que no comptés amb la seva presència a la banda de prestigiosos economistes i periodistes nacionals i internacionals. Reuters va traduir gran part de l'entrevista a l'anglès, com així també el Chicago Tribune. Però al mateix temps, començat per uns presos en una presó portuguesa que havien compartit cel·la amb aquest mateix Batista da Silva, es presentava cada vegada més gent acusant-lo de ser el farsant que era.
Al cap de nou dies, el dia 24 de desembre, després de demanar disculpes als lectors per semblant fallada professional, el director adjunt de l'Expresso els va oferir un detallat aclariment, només per afegir: "L'Expresso ha resolt a despublicar l'entrevista datada el dia 15 de desembre a causa de fortes sospites de burla que recauen sobre Batista da Silva. "

Abans de ser tertulià o presumpte assessor de l'ONU, el veritable Artur Batista da Silva havia estat director de el Consell Fiscal de l'Sporting de Lisboa i director d'un institut de la secundària. Va estar dues vegades a la presó: la primera per utilitzar xecs sense fons i documents falsos; la segona, per un atropellament mortal. Era un xerraire amb un pic d'or que li deia a la gent el que volia sentir, tal com fan els populistes amb els seus malintencionats missatges simplistes. Però encara hi ha el dubte de si els ensenyaments de Batista da Silva han influït sobre la política econòmica de Portugal, per no parlar d'altres països de l'Europa de sud.


El ascenso y caída de un falso tertuliano
JOHN WILLIAM WILKINSON - lavanguardia.com