«Les mentides resulten de vegades molt més plausibles, molt més atractives a la raó que la realitat» - Hannah Arendt
Una política construïda des de la no veritat hauria de ser necessàriament antidemocràtica, donant lloc a règims tecno-burocràtics. Però llavors, ¿com qualificar de neofeixista l'estratègia practicada per la ultradreta d'eliminació de la veritat i reducció de tot a una simple opinió?.
Hi ha una cita a 'Els orígens del totalitarisme' de Hannah Arendt que ens pot ajudar a entendre-ho:
"El subjecte ideal del règim totalitari no és el nazi convençut o el comunista convençut, sinó les persones per a qui la distinció entre els fets i la ficció (és a dir, la realitat de l'experiència) i la distinció entre la veritat i la falsedat (és a dir, els estàndards de pensament) ja no existeix".
Segons Arendt, atès que la veritat s'imposa per si mateixa de forma despòtica, el tirà veurà en ella al més perillós dels seus possibles competidors. Per això, la tècnica per excel·lència dels sistemes totalitaris és la manipulació màxima dels fets i, per tant de les opinions. Sens dubte, la ràdio i el cinema van facilitar la tasca als dictadors de la primera meitat de segle XX, encara que certament seguien depenent de la necessitat de recórrer a la violència per destruir les veritats que es resistien a la manipulació. Malauradament La veritat factual és molt fàcil de destruir. No és, com la veritat matemàtica, una veritat necessària i evident per si mateixa; la veritat factual mostra un fet que podria haver estat d'una altra manera; per això depèn de testimonis, de tal manera que si destrueixes a aquests, acabes amb ella. Per tant, crec que es pot afirmar sense cap mena de dubte que l'ultradreta és neofeixista perquè, a més de nacionalista i corporativista, empra i enforteix el cinisme propi del totalitarisme.
Hi ha una cita a 'Els orígens del totalitarisme' de Hannah Arendt que ens pot ajudar a entendre-ho:
"El subjecte ideal del règim totalitari no és el nazi convençut o el comunista convençut, sinó les persones per a qui la distinció entre els fets i la ficció (és a dir, la realitat de l'experiència) i la distinció entre la veritat i la falsedat (és a dir, els estàndards de pensament) ja no existeix".
Segons Arendt, atès que la veritat s'imposa per si mateixa de forma despòtica, el tirà veurà en ella al més perillós dels seus possibles competidors. Per això, la tècnica per excel·lència dels sistemes totalitaris és la manipulació màxima dels fets i, per tant de les opinions. Sens dubte, la ràdio i el cinema van facilitar la tasca als dictadors de la primera meitat de segle XX, encara que certament seguien depenent de la necessitat de recórrer a la violència per destruir les veritats que es resistien a la manipulació. Malauradament La veritat factual és molt fàcil de destruir. No és, com la veritat matemàtica, una veritat necessària i evident per si mateixa; la veritat factual mostra un fet que podria haver estat d'una altra manera; per això depèn de testimonis, de tal manera que si destrueixes a aquests, acabes amb ella. Per tant, crec que es pot afirmar sense cap mena de dubte que l'ultradreta és neofeixista perquè, a més de nacionalista i corporativista, empra i enforteix el cinisme propi del totalitarisme.
Es muy importante lo que nos dice A H.
ResponElimina(és a dir, la realitat de l'experiència) i la distinció entre la veritat i la falsedat (és a dir, els estàndards de pensament) ja no existeix"
Ya te comenté que la "verdad" no significa lo "verdadero", y que si sigues a pie juntillas las órdenes de un general proclive a una idea (hablo de Eichmann), no piensas más que obedecer aquello que crees verdad.
Un ejemplo tonto que a veces he puesto:
Una tapadera de olla de cocina. Tu la ves por el lado del asa; yo por el otro lado.
¿Cómo es la tapadera? Tu respondes: redonda y tiene una asas para cogerla.
Yo respondo: si, es redonda, pero no tiene asa ni nada para cogerla.
Lo verdadero es que es una tapadera de olla, estamos de acuerdo, pero cada uno dice la verdad, pero su verdad, y no miente, porque cada uno ve las cosas en las que cree y no desea mirar más allá, ni investigar.
Si la opinión pública alemana hubiera sabido lo de los campos de concentración, estoy seguro se hubieran rebelado, o muchos no hubieran participado con su ayuda al régimen.
pero todo ya es historia y especulación
salut
H. A, perdó ¡
ResponEliminasalut
Malauradament La veritat factual és molt fàcil de destruir. No és, com la veritat matemàtica, una veritat necessària i evident per si mateixa;. La diferencia rau aquí, pero amb el que no comptava Arendt és que els neofeixistes populistes actuals també neguen la veritat matemàtica.
ResponEliminaSalut