S'havien trobat a la barra d'un bar, cadascun enfront d'una gerra de cervesa, i havien començat a conversar al principi, com és el normal, sobre el temps i la crisi; després, de temes diversos, i no sempre racionalment encadenats. Pel que sembla, el flac era escriptor, l'altre, un senyor qualsevol. Així que va saber que el flac era literat, el senyor qualsevol, va començar a elogiar la condició d'artista, això que deia el senzill privilegi de poder escriure.
-No cregui que és una cosa tan fantàstica -va dir el Flac-, també hi ha moments de profund desemparament en el qual s'arriba a la conclusió que tot el que s'ha escrit són escombraries; probablement no ho és, però un així ho creu. Sense anar més lluny, no fa gaire, vaig ajuntar tots els meus inèdits, és a dir un treball de diversos anys, vaig trucar al meu millor amic i li vaig dir: Mira, això no serveix, però comprendràs que per a mi és massa dolorós destruir-ho, així que fes-me un favor; crema'ls; juram que ho cremaràs tot, i m'ho va jurar.
El senyor qualsevol va quedar molt impressionat davant aquell gest autocrític, però no es va atrevir a fer cap comentari. Després d'una bona estona de silenci, es va gratar el clatell i va empinar la gerra de cervesa.
-Escolti, senyor -va dir sense pestanyejar-, fa estona que hem parlat i ni tan sols ens hem presentat, em dic Ernesto Chávez, viatjant de comerç -i li va allargar la mà.
- Molt de gust - va dir l'altre, oprimint-li la seva mà -, Franz Kafka, per servir-lo.
Era cap al tard quan K. arribà. Una neu espessa cobria el poble. No es veia res del turó, boira i foscor l'embolcallaven, ni tampoc la més tènue claror indicava el gran castell. K. s'aturà una bona estona al pont de fusta que duia del camí ral al poble, i amb els ulls alçats esguardà aquell buit aparent. Després anà a buscar un lloc on passar la nit; a l'hostal encara estaven esperts, l'hostaler no tenia cap cambra per llogar; però, sorprés i desconcertat per aquell client tan tardà, li psoposà de deixar-lo dormir a la sala en una màrfega, K. acceptà.... El Castell - Franz Kafka. (llegir més...)
Hoy me he encontrado con A.B. Iba con un carrito de la compra de cara al tontainer de la esquina de casa:
ResponElimina¿Cómo estás?
Futut, ha contestado.
llençaré un munt de manuscrits, i l'esborrany d'un llibre sobre M Bunge que no sortirà mai i que m'ha portat diversos anys.
Ho vols,?, em va dir mentre esperava que no em negués.
Per descomptat, i tant.
Així que tinc un esborrany d'un llibre que no ha sortit, escrit per un cátedro que li ho ha traduït tot al castellà i al català i que anava a ser menjat pel basural.
Salut
Una troballa, però, perquè A.B. el volia llençar?
ResponEliminaPerque te tants i tants manuscrits en el duplex, a milers, ja et dic, que segur estaba fent nateja. Alló és inabarcable de tants llibres i tants textos.
ResponEliminaSalut
Valdria la pena veure-ho. Conec a A.B.?
ResponEliminaEn cuanto a lo de novelas inconclusas o inacabadas, ya sabes, la publicación de la obra kafkiana tiene mucho de kafkiano...
ResponEliminaSi, de no ser porqué su amigo no obedeció a sus órdenes de quemarla toda, hoy no existiria, ¿pero como diríamos ahora que algo es kafkiano?
EliminaNo, és el cátedro de Teoría Económica i és del Proyecte REIS
ResponEliminaUna abraçada