O tots moros o tots cristians, segons ens explica Víctor Pàmies a la seva paremiologia catalana, vol dir que s'ha de tractar a tothom de la mateixa manera. No fer parts ni quarts. I en Pàmies sap de què parla, és l'amo de les paraules, i ja que hi som posats, potser s'hauria de començar a agrair-li la ingent tasca que ha desenvolupat vers el cultiu i manteniment de la nostra llengua.

El títol de 'Tots moros', ve a compte de la mascareta o tapaboques que portem gairebé tots pel carrer sembla que per una bona temporada. I no deixa de ser curiós que criticant i censurant com feiem fa quatre dies que les dones musulmanes haguessin de portar la cara tapada amb el vel, hijab o com es digui, ara per la cosa de la pandèmia, anem amb la cara tapada tots, homes, dones, nens i nenes.
I té el seu que. M'he adonat que la gent anant pel carrer, ens reconeixem malgrat portar la mascareta, sigui per la figura, pel que queda visible de les faccions o pels ulls, ai els ulls, jo que ja era molt de mirar-los primer que res, ara frueixo guaitant-los, sobretot els de les dones, i és que els ulls parlen, riuen, expressen tristor, joia, alegria, i veient nomès els ulls, queda una certa aura de misteri que els envolta, d'encant, que fa desitjar que desaparegui la mascareta, d'una manera que abans no era necessari. Hi havia tot un llenguatge de la mirada que de fet no s'ha perdut mai, però que amb la situació actual s'ha renovat o recuperat.
De totes maneres, i com a curiositat, el primer que miro d'una dona - si és possible veure-ho - no són els ulls, ni el cul o els pits com estareu malpensant, no! el primer que miro són els turmells i les cames, potser perquè poques n'hi ha que siguin com deu mana.
Doncs res, ja ho veieu, tan criticar els cristians al moros i hem acabat com ells, i no només les dones. Com diria el filòsof Pedro Navaja: sorpresas te da la vida.