La meva sang s'ha transformat en tinta. Convindria evitar de totes totes aquesta repugnància. Estic enverinat fins a la medul·la. Vaig cantar en la foscor i ara és aquesta cançó la que em fa por. Més encara: sóc leprós. Coneixeu les taques de floridura que simulen un perfil? No sé quin encant de la meva lepra enganya el món i l'autoritza a abraçar-me. Pitjor per a ell! No em concerneixen les continuacions. Només he exposat nafres. Parlen de gracioses fantasies: és culpa meva. És de bojos exposar-se inútilment.
El meu desordre s'amuntega fins al cel. Els que estimava estan units al cel per un elàstic. Giro el cap... Ja no estan més aquí.
Al matí m'inclino, m'inclino i em deixo caure. Caic per la fatiga, el dolor, el son. Sóc incult, nul. No conec cap xifra, cap dada, ni noms de rius ni llengües vives o mortes. Cullo zeros en història i geografia. Si no fos per alguns miracles, em perseguirien. D'altra banda, he robat els papers a un tal J.C. nascut en m.l. el... Mort amb 18 anys després d'una brillant carrera poètica.
Aquesta cabellera, aquest sistema nerviós mal plantat, aquesta França, aquesta terra, no em pertanyen. Em repugnen. Els cancel·lo mentre somnio de nit.

 La mare no veu més que foc. L'estimo. M'ho dóna tot. No diguin que l'enganyo. Com a contrapartida li dono la il·lusió de tenir un fill.

 He deixat el paquet. Que em tanquin, que em linxin.

 Que ho entengui qui vulgui: Sóc una mentida que sempre diu la veritat.  

“El paquete rojo”, de Jean Cocteau - descontexto.blogspot.com en La mentira que siempre dice la verdad (Antología), 2015


Què és per a vostè la literatura? preguntaven a Juan Rulfo:

- Una mentida. La literatura és una mentida que diu la veritat. Cal ser mentider per fer literatura, aquesta ha estat sempre la meva teoria. Ara que hi ha una diferència important entre mentida i falsedat. Quan es falsegen els fets es nota immediatament el artificiós de la situació. Però quan s'està recreant una realitat basant-se mentides, quan es reinventa un poble és molt diferent. Aquells que no saben de literatura creuen que un llibre reneja una història real, que ha de narrar fets que van ocórrer amb personatges que van existir. i s'equivoquen: un llibre és una realitat en si. encara que menteixi respecte a l'altra realitat.