Ara que, amb l'ajut europeu cal pensar en la reindustrialització, Antoni Puigverd explica una anècdota molt significativa que defineix, lamentablement on i com estem a l'hora de reindustrialitzar el país: "Fa més o menys un any, empresaris de la Garrotxa (l'èxit industrial dels quals és espectacular) van visitar una ciutat de la perifèria barcelonina, buscant personal especialitzat per a les seves fàbriques. Repeteixo: personal per treballar. Van descobrir, estupefactes, que a la ciutat no hi havia un sol institut que oferís especialitzacions industrials. Predominava l'hostaleria. Amb les exigències de la  robòtica del món actual, la reindustrialització serà impossible, si els centres d'ensenyament estan a la lluna.
Estem patint, desmoralitzats, la ubiqua presència d'uns dirigents polítics i tècnics als quals, com diu el tòpic, no confiaríem nostres estalvis. Els hem hagut de confiar coses molt més importants: les nostres vides i el nostre futur.
La depriment realitat que estem vivint xoca amb un mur sectari. Per raons emotives o d'identitat, són molts els catalans cecs a la incompetència descrita. De manera que, passat el tòrrid i estrany agost de la Covid-19, haurem d'enfrontar-nos a una tria diàfana. O deixar-nos arrossegar pel teatre identitari fins al pou de la decadència, o armar-nos de valor i, com han fet sempre els catalans al llarg de la història, tornar a fer de les pedres pans sense confiar més que en les forces de sempre: iniciativa privada, sentit del deure civil, mutualització, cooperativisme. I amb els valors de sempre: constància, sobrietat, suor. On està el bé, hi ha la pàtria, deien els antics. La resta és comèdia. 
A 'el periódico' han publicat una interessant entrevista a Eduard Vallory i Gregori Luri, que dona pistes sobre el problema en l'ensenyament que denuncia Puigverd.