No crec que ningú s'hagi sorprés de que L'Església catòlica hagi inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya. Es tracta d'unes inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte, com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys, sobretot, rústics. 
I ho hamn fet a l'ampara d'una llei franquista del 1946 que no va ser derogada fins el 2015. La resta de bens immatriculats són d'edificis com rectories, garatges o palaus. Lleida suma el 58 % de les immatriculacions i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. El Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, i Olesa de Bonesvalls, a l'Alt Penedès, són els dos municipis amb més immatriculacions de Catalunya.
Fins i tot s'han apropiat de finques o esglesies que tenien propietari en algun cas de families que ostentaven la propietat des del segle XII. O sigui que a sobre de no pagar l'IBI, es dediquen a inscriure finques i terrenys a dojo, a apropiar-se'n il·legalment, amb tota la barra que d'aixó els en sobra. 

Tampoc deixa de sorprendre que a la cultura cristiana hi hagi hagut esclaus, fins i tot en ple segle XX malgrat que la Convenció de les Nacions Unides sobre l’Esclavitud posés fi oficialment a l’esclavisme l’any 1927. ¿Pot haver estat l’ambivalència de Jesucrist sobre els esclaus el que ha permès als cristians exercir l’esclavitud al llarg del temps? Acostant-nos a la Bíblia, trobarem ver­sicles amb conceptes com ara “no hi ha ­esclau ni lliure”, “tots sou un amb Crist ­Jesús”. Amb tot, també descobrirem pa­ràboles en les quals Jesús reconeix els ­esclaus. És possible contemplar-ho com una palanca que conduiria l’Església a ­donar cobertura a l’esclavitud a la cristiandat primitiva, a l’edat mitjana i a l’època colonial..., ho escriu Eulàlia Solé ala vanguardia.

La consecuencia és que un cristià blanc asfixiés l’afroamericà George Floyd amb el genoll, fa tan sols unes setmanes, testifica com d’interioritzada està encara la supèrbia d’uns sobre els altres. Que hagi succeït el 2020, dos mil anys després de Crist, no permet sentir-se en pau amb la civilització cristiana, ni admet perdó.

 En una memorable escena de "Aguirre o la cólera de Dios" de Werner Herzog, amb un embogit Klaus Kinski, mentre travessen el riu Amaçones en un vaixell atrotinat, un capellà li dona una biblia a un indígena: Escolta la paraula de déu - li diu - i el pobre indigena que alguna cosa entenia de la llengua en que li parlava el capellà, s'acosta la biblia a l'orella. Aleshores el capella, creient o volent creure, que s'ha mofat o s'està fotent d'ell, treu una espasa i el mata. 
Una persona que és al seu costat, esglaiada li diu: però que ha fet, l'ha matat. 
 - No era digne de déu - contesta el capellà - 
Una mica més tard dins el mateix vaixell la persona li pregunta al capellà: Però pare, vostè, l'esglesia, de quin costat està?  
- Sempre al costat del poderòs fill meu, sempre al costat del més poderós, així hem sobreviscut mil cinc-cents anys.

 I així segueixen, després de més de dos mil anys, i al pas que anem, pels segles dels segles, amen. Són la secta més nefasta i fosca de la humanitat, la que més morts arrossega a la seva esquena, la que més ha robat, assasinat, fins i tot immatriculat; la més allunyada del missatge de Jesús de Natzaret, són la gran vergonya eterna de la humanitat que deia Nietszche, i l'Estat, el que hauria de fer, es deixar de subvencionar-los, obligar-los a pagar l'IBI i vigilar que no continuin robant i violant menors.