No és nomès una frase agafada de Josep Maria Gironella, un joc de paraules; els androides no creuen en déu, ni creuen en res, llevat de tot allò que es evident, palpable. Té la seva lògica si tenim en compte que als androides els crea l'home, el mateix que es va inventar a déu, però que decebut de com li va sortir, crea l'androide humà, però com hi ha una part que no li pot programar, com l'enveja, l'avarícia, la luxúria, l'ira, vaja els set pecats capitals del cristianisme, resulta que l'androide és o serà un esser gairebé perfecte, precisament per que no tindrà sentiments de cap mena. Una fredor, una equidistància que fa una mica de basarda, però és el futur que ens ve. A Ex-Machina tindriem un bon exemple de l'androide que ens espera, i francament és molt inquietant, l'androide Ava interpretat per Alicia Vikander està més a la vora de Rot Batty del que sembla. 
Però el primer Androide en la història de cinema segueix sent el més influent en el gènere de ciència ficció. Aquesta dona mecànica és creada pel científic boig Rotwang per infiltrar-se i fer-se amb el control de la classe obrera en aquesta societat distòpica creada per Friz Lang. Canviant la seva aparença, Futura pren el lloc de Maria, la líder espiritual de la resistència, portant a la classe obrera a una violenta rebel·lió. El seu brillant disseny de producció i fredor exagerada encarna el to de l'clímax amb el seu gest d'ulls amples, i mirada buida que donava bastant por.
Tan en un cas com en l'altre, els androides no només no creuen en déu sinó que tampoc creuen en els homes.