POCS OCUPES EM SEMBLEN

Segons notícia publicada, en aquest país es produeixen 40 ocupacions diàries d'habitatges. Si la xifra es manté, d'aquí un any hauran estat ocupades 14.600 cases més. No em semblen gaires: si se sumen els tres milions i mig d'habitatges buits que hi ha a Espanya, les segones residències, els pisos que són propietat dels bancs i la Sareb, es pot dir que les oportunitats de viure de franc són pràcticament infinites. Si no hi ha més entrades il·lícites, potser és perquè l'ocupa i la seva família reque­reixen que l’habitatge tingui el seu mobiliari, la seva aigua corrent, els serveis i condicions mínimes per fer agradable l’ estada, com correspon a una societat desenvolupada i a un Estat de benestar. No s'ocupa una casa per patir ni viure amb poca dignitat.

Hi ha altres arguments per con­siderar escasses les ocupacions. A Catalunya, segons tinc entès, no es pot desallotjar un ocupa sense ­garantir-li prèviament un sostre que l’albergui, la qual cosa obre una via d’accés a l’habitatge sense necessitat de paperassa, humiliant confessió d’estat de necessitat, ni altres destorbs administratius: et fiques a casa aliena i ja te’n donaran una en pro­pietat o en règim de lloguer social. És el que faria jo si fos una mica més jove i necessités “solució habitacional” a Barcelona.

Si parlem de lloguer social com acabo de fer, l’ocupació és, sens dubte, el més assequible. Un xalet de luxe a prop de la platja i amb tots els serveis surt a poc més de 22 euros al mes, menys d’un euro diari. Ho sabem perquè una parella en va ocupar un a Alacant, hi va viure dos anys i el jutjat li va imposar una multa de 540 euros, els 22 esmentats. Exactament, 22,50. Si a més aquesta parella es declara insolvent, pot sortir-li de franc del tot. I tot això que hi han guanyat.

Segons una enquesta, el 90% dels espanyols demana enduriment de les penes. Abandoneu tota espe­rança: no figura en el programa del Govern, suposo que per dues raons. La primera, perquè si ets propietari i al·legues el teu dret, un dels partits de la coalició et respondrà amb el que diu la Constitució sobre la funció ­social de la propietat. I la segona, perquè aquesta activitat s’ha con­vertit en impulsora de l’economia: si busques “ocupes” a internet, apa­reixen centenars d’anuncis de portes ad hoc, sistemes d’alarma, assesso­ries jurídiques, empreses de seguretat, empreses especialitzades a desallotjar... Un motor de creació de llocs de treball indirectes. Per això gaudeixen de tanta permissivitat. No hi trobo cap altra explicació. - Fernando Ónega.

A l'escala on visc tenim un pis ocupat per una parella i un nen petit, són sud-americans i ella treballa al Frankfurt de sota casa mateix, que - ai las - és d'un xinès. Ell es dedica a cantar regueton fins les tres o les quatre de la matinada i no se li coneix cap altra activitat laboral. El pis no té propietari que pugui reclamar, l'Antonia va morir de sobte fa tres anys i no té familiars que puguin reclamar la vivenda; per més inri, llum, gas i aigua així com les despeses de l'escala es carreguen al seu compte corrent de la Caixa, on encara hi ha diners - de moment -. Com no era molt gran (78) es veu que la Caixa no demana la fe de vida, o sigui que els ocupes ho tenen fàcil, de fet hi poden viure el temps que considerin oportú, l'únic que quan s'acabin els diners al compte corrent de la Caixa, hauran de pagar ells les despeses de la vivenda, però l'Antonia era soltera i com diria el pare tenia molts 'cuartos'.