Una pel·lícula de 1947 va donar en el clau al predir l'addicció moderna a les pantalles. En els últims dies s'ha viralitzat un vídeo de la pel·lícula francesa de ciència-ficció 'Télévision œil de demain' (Televisió, l'ull del demà), filmada el 1947 pel director JK Raymond Millet, que va predir amb una sorprenent exactitud l'addicció de la societat moderna a les pantalles dels mòbils i tauletes i l'omnipresència d'aquests dispositius a les nostres vides.
Amb més de 70 anys d'anticipació, l'obra mostra a transeünts que caminen pels carrers ocupats amb el que veuen en les seves petites pantalles i ensopegant entre si, mentre a les cafeteries i el transport públic miren els seus dispositius sense importar-los res més.
En una escena, un home fins i tot s'atura enmig de la via, tan obsessionat que no s'adona que un cotxe se li acosta i fa senyals per poder passar. En una altra, un conductor té un accident per haver prestat massa atenció al que veia en un dispositiu, semblant a una tauleta o una pantalla incorporada en el panell del seu automòbil. És impresionant la capacitat de preveure de Raymond Millet, que l'acosta a la figura de l'escriptor Jules Verne que més que preveure, sabia, pels contactes que tenia amb el món científic, com possiblement deu ser el cas del director de cinema francés Raymond Millet.
Amb més de 70 anys d'anticipació, l'obra mostra a transeünts que caminen pels carrers ocupats amb el que veuen en les seves petites pantalles i ensopegant entre si, mentre a les cafeteries i el transport públic miren els seus dispositius sense importar-los res més.
En una escena, un home fins i tot s'atura enmig de la via, tan obsessionat que no s'adona que un cotxe se li acosta i fa senyals per poder passar. En una altra, un conductor té un accident per haver prestat massa atenció al que veia en un dispositiu, semblant a una tauleta o una pantalla incorporada en el panell del seu automòbil. És impresionant la capacitat de preveure de Raymond Millet, que l'acosta a la figura de l'escriptor Jules Verne que més que preveure, sabia, pels contactes que tenia amb el món científic, com possiblement deu ser el cas del director de cinema francés Raymond Millet.
.png "English"){kind=small}
){kind=link}
8 Comentaris
También premonitorio, si.
ResponEliminaA mi me dejó parado Metrópolis, con el trafico y los rascacielos; y Tiempos modernos, con el director de la empresa vigilando por la pantalla, algo inaudito.
Orwell también predijo lo mismo en 1984...Hay muchos Julios Vernes y no se han equivocado, al igual es que el ser humano es muy previsible.
Salut
No fa massa vaig tornar a veure Metrópolis i em va seguir impresionant.
EliminaMucha pantalla para no ver más allá del cristal... Lo de los coches y lo de los camiones ya es de juzgado de guardia. Un saludo.
ResponEliminamira que lo tengo yo claro, el teléfono es para llamar y recibir llamadas, el resto, sobra o es prescindible, y eso que hace 20 años de mi primer móvil.
EliminaClaramente premonitorio, calles atestadas de despistados.......Asco.
ResponEliminaés que els has d'esquivar constantment, i jo ja no ho faig últimament, xoco amb ells amb tota la mala bava.
EliminaLas estadísticas arrojan un número impresionante de accidentes de tráfico con resultado de lesión medular o muerte que son fácilmente evitables (dispositivos electrónicos, exceso de velocidad, alcohol, drogas, conducción distraída o temeraria, etc.) Las cifras alcanzan niveles de catástrofe y la buena noticia es que los choques entre transeúntes no tienen consecuencias.
ResponEliminaDe niña, Julio Verne me parecía un profeta, ahora creo que su ficción tiene mucha ciencia.
Julio Verne que nunca salió de Francia, tenia buenos contactos con científicos, en sus novelas hay más ciencia que profecia.
ResponEliminaHablando de transeuntes, de estos transeuntes idiotizados que diria Cioran, los he visto xocar contra una farola.
Cuídesemele.