SEMILLIURES i GRÀCIES


Tancats a casa com hem estat aquests quasi tres mesos, sembla mentida que encara s'utilitzi aquest concepte per parlar del tercer grau atorgat als presos del procés que nomès hauràn de dormir a la presó els caps de setmana. Permetre que, durant unes hores, deixin la cel·la amb un permís per treballar, estar amb els seus o exercir tasques de voluntariat no és ser semilliure. La llibertat és un concepte absolut que no admet mitges tintes, de fet, dubto que ningú pugui sentir-se plenament lliure en cap entorn, lligats com estem sovint a esclavatges socials o econòmics. Aquests permisos per sortir de la presó formen part del reglament penitenciari, formen part del mateix sistema de càstig i no sé si de rehabilitació que tota condemna pretén.
Tancats a casa com hem estat aquests últims mesos en els que entre altres coses ens han robat la primavera, amb decrets i recomanacions que restringeixen els moviments i que han tornat a posar damunt la taula el tema dels drets fonamentals, sembla mentida que encara s’utilitzi el concepte de ‘semillibertat’ en parlar dels presos polítics.
Aquest cap de setmana els hem pogut veure al carrer. Alguns com Junqueras els hem pogut veure i escoltar als mitjans de comunicació perquè tenen una projecció pública i hi ha molta gent que els vol escoltar. Ens agradi o considerem que la sentència és justa o injusta, totes les interpretacions són possibles; però lliures no ho són, semilliures i gràcies, que encara pot intervenir en qualsevol moment la fiscalia.

Publica un comentari a l'entrada

11 Comentaris

  1. Ens agradi o considerem que la sentència és justa o injusta, totes les interpretacions són possibles...
    Cert

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias por liberarme del derecho multidisciplinar, que solo escribirlo ya marea. La única ley vàlida y justa és la ley del talión, siempre dentro de un orden.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    4. No me aburres, al contrario despiertas a menudo mi curiosidad. Erdos decia: ¿Por qué son bellos los números? Es como preguntar por qué es bella la novena sinfonía de Beethoven. Yo prefiero Bach.

      Elimina
    5. aunque en realidad me gusta más Pat Metheny o los Stones.

      Elimina
  3. No m'agrada que es parli d'ells com si ja 'fossin lliures', la sentència es pot pensar que es justa o injusta, sigui com sigui jo la trobo absolutament exagerada en un estat de dret. Opinió subjectiva, és clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. uy, no diguis aixó que en Lesmes diu que l'independentisme desacredita a la justicia espanyola, com si no es desacreditessin tots sols. Llibertat no és el que tenen ells i tampoc nosaltres.

      Elimina
  4. ¿ Ja porten dos terços de la condemna ?.

    I sobre el tema, ja coneixas la meva opinió : qui transgredeix las lleis, sigui com sigui el motiu, que afronti les conseqüències.

    Tots els que estan engarxolats, per cualsevol motiu, tenan familia, pares, mares, fills, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema rau en que alguns d'ells no varen transgredir cap llei, com els Jordi's i Forcadell, i la resta és més que discutible que ho fessin.

      Elimina