Un càncer de pulmó s'ha endut, als 74 anys, Stuart Christie. El nom d'aquest anarquista escocès està vinculat a un dels episodis de la lluita antifranquista. El 1964, sent membre de la Federació Anarquista de Glasgow, va entrar en contacte amb cercles llibertaris espanyols. Amb la voluntat d'ajudar de manera efectiva a fer caure la dictadura, va planificar un atemptat contra el general Franco amb companys del grup Defensa Interior, vinculat al sindicat CNT.
Com molts anarquistes, Christie estava convençut que un atemptat podia canviar la història. I segurament no li faltava raó en aquest cas. La desaparició física de Franco hagués tingut conseqüències importants. El pla era agosarat: fer explotar la tribuna on el dictador havia de presidir, a l'estadi madrileny del Santiago Bernabeu, la final de la Copa del Generalíssim. L'acció havia de tenir lloc en plena campanya del règim sobre els "Vint-i-cinc anys de pau", els que feia que havia acabat la Guerra Civil.
Stuart Christie, però, no va tenir sort. La xarxa anarquista estava infiltrada per la policia i el militant escocès va ser detingut a Madrid, on havia arribat proveït amb explosius i detonadors. Jutjat per terrorisme, va ser sentenciat a morir al garrot vil, però es va desfermar una campanya internacional en favor de la seva vida. La seva condició de ciutadà britànic i l'impacte que havia tingut l'any anterior l'execució de Julián Grimau dificultaven l'execució i la sentència va ser commutada per 20 anys de presó.
Christie era una patata calenta en mans de la dictadura per les nombroses mostres de suport que va rebre (de Jean-Paul Sartre a Bertrand Russell) i finalment el 1967 va ser alliberat. De retorn al seu país, va continuar amb les seves activitats polítiques i va ser acusat de formar part de l'Angry Brigade, grup d'acció anarquista. La seva principal activitat, però, es va canalitzar cap al món de l'edició, des de la publicació de llibres de records i sobre anarquisme, a la creació de diversos mitjans i de l'editorial Cienfuegos Press. Però en la seva trajectòria sempre brillarà el coratge d'aquell jove llibertari que va voler canviar el destí tràgic d'Espanya. - per Pep Martí - naciodigital.cat
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Afortunadamente, hay quienes prefieren el barro en los pies y la demolición de las mayúsculas a la existencia de imperativos morales perniciosos sobre nuestras vidas.
ResponEliminaDe siempre me han fascinado los anarquistas, y fíjate en el acomplejamiento franquista, en su cobardía, que de condenado a muerte al garrote vil, a los 3 años le soltaron.
ResponEliminaFrancesc, para el franquismo era una "papata caliente". Si hubiese sido alguien de La Almunia de Doña Godina, ni siquiera habría llegado a juicio, se habría caído por una ventana del la DGS o le habrían aplicado la nefasta "ley de fugas".
ResponEliminaPero, ¡ oh !, era un ciudadano británico, y si lo agarrotaban, peligraba la tolerancia europea a la dictadura de Franco y la apertura comercial de fronteras.
Así que de vuelta a casa, con la imagen de una dictadura benévola para los británicos.
entenc que va ser per aixó, pero palesa la debilitat que tenien en aquells moments...
ResponEliminaCon RODERICUS.
ResponEliminaSalut