Els contes Sufis són històries curtes que ens fan reflexionar sobre la vida i que ens introdueixen en els ensenyaments sufís. Solen comentar els contrasentits de la quotidianitat i connecten moltes vegades amb l'absurd. Tal com les faules o els relats Zen, aquests contes solen ser humorístics. Nasreddin, o Nasrudín és un personatge mític que habitualment apareix com a protagonista en els contes sufies. És una espècie d'antiheroi de l'Islam i de la tradició popular sufí.

 EL BARQUER I L'ERUDIT

 Mul·là Nasrudin va aconseguir treball de barquer.

 Cert dia transportant a un erudit, l'home li pregunta:
- Coneix la gramàtica?
-- No, en absolut, respon Nasrudin.
- Bé permeti'm dir-li que ha perdut pràcticament la meitat de la seva vida - replica amb menyspreu l'estudiós

 Poc després, el vent comença a bufar i la barca està a punt de ser engolida per les onades. Just abans d'anar-se'n en orris, el Mul·là pregunta al seu passatger:
- Sap vostè nedar?
-- No! - contesta, aterrit, l'erudit.
- Bé, permeti'm dir-li que ha perdut vostè tota la seva vida!
EL MÉS IDIOTA

 Nasrudin anava cada dia a demanar almoina al mercat i a la gent li encantava prendre-li el pèl a Nasrudin amb el següent truc: li mostraven dues monedes, un valent deu vegades més que l'altra. La gràcia era que Nasrudin sempre escollia la de menor valor.
La història es va fer coneguda per tot el comtat. Dia rere dia grups d'homes i dones li mostraven les dues monedes, i Nasrudin sempre es quedava amb la de menor valor. Fins que va aparèixer un senyor generós, cansat de veure a Nasrudin sent ridiculitzat d'aquella manera.

El va portar a un racó de la plaça i li va dir:

 - Sempre que t'ofereixin dues monedes, escull la de més valor, així tindràs més diners i no seràs considerat un idiota pels altres.

 - Vostè sembla tenir raó - va respondre Nasrudin. Però si jo trio la moneda més gran, la gent deixarà d'oferir-me diners per provar que sóc més idiota que ells. No s'imagina la quantitat de diners que ja he guanyat usant aquest truc.

 Mestre: No hi ha res dolent en fer-se passar per ximple si en realitat s'està sent intel·ligent.

 LA SORTIDA DEL BOSC

 Un cec i un paralític van coincidir en el cor d'un bosc. Ignoraven com i per què havien arribat allà. Estaven perduts. Com sortir de l'atzucac? El cec deia al paralític: "No puc veure el camí de sortida". El paralític deia: "No puc caminar". Van compartir les llàgrimes i la por fins que, de sobte, el paralític va dir: "Pujam a les espatlles: jo et donaré els meus ulls; i tu, a mi, les cames". I així va ser: unint les seves limitades capacitats van trobar la sortida de bosc.