Irene Solà és una de les guanyadores del Premi de Literatura de la Unió Europea 2020. El guardó, rebut per 'Canto jo i la muntanya balla', reconeix l'autora catalana com un dels noms emergents de la ficció europea L'autora catalana Irene Solà ha estat guardonada aquest dimarts 19 de maig amb el Premi de Literatura de la Unió Europea (EUPL), que reconeix escriptors emergents de ficció de tot el continent, per l'obra Canto jo i la muntanya balla, que ha estat un fenomen del boca-orella des que va guanyar el Premi Llibres Anagrama 2019, un dels long-sellers de la literatura catalana recent. 
Canto jo i la muntanya balla ja ha estat venuda a diversos idiomes: en castellà, com en català, el publica l’editorial Anagrama; en llengua anglesa, Graywolf Press (USA) i Granta (UK); Seuil pel que fa al francès; Blackie Edizioni per l’italià. Després de l’aparició a la "shortlist" del premi, l’obra ha despertat l’interès de tres editorials més: Tri Publishing Centre (macedoni), Vuković & Runjić (croat) i Magveto (hongarès), que ja n’han adquirit els drets. 
Reconec que no he llegit la novel·la, però sembla palès que té un reconeixement general i no només a casa nostra. Segur?, ai senyor, lliurans dels puretes que ens han d'amargar el dies vençuts.


Francament, no entenc el tuit ni el perquè l'ha publicat, potser el senyor Garolera s'avorreix, o no és tan savi, ni tan erudit com es pensa, pot ser que repapiegi, però desconeix que no hi ha una literatura bona i una altra de dolenta, tot el que s'escriu és literatura i ningú està capacitat ni és prou objectiu per decidir quina és la bona i quina la dolenta, (i sinó que li ho preguntin a Borges), i menys un emèrit que deu carcamalejar, a veure si el llegir li ha fet perdre l'escriure, l'enteniment i el respecte pels companys de professió que encara estan en actiu. A veure si es aquí on li han apretat l'ull de poll, jove, escriptora, poeta i un títol d'exit, massa per un vell retirat.
En literatura no hi ha bons i dolents temes: només hi ha un bon o un mal tractament del tema, i el més important és el fons, més que la forma, no podem deixar que una mala gramàtica ens espatlli una lectura, i després cal tenir en compte al lector, en el seu nivell mitjà, recordo que en les sis o set primeres pàgines de Camil de Sirga, havia de recórrer massa vegades al diccionari.
Digueu-me pallús, però sense anar-m'hi res, el tuit d'aquest senyor m'ha molestat i en certa manera m'ha obligat a prendre part, aspecte que no li ha agradat gaire per a no dir gens.

No se perquè em sorprenc, a caïnites, en aquest país no ens guanya ningú, ni els 

Aquest ÉS EL TUIT del Senyor Narcís Garolera, Catedràtic emèrit (compte amb els emèrits). Vosaltres mateixos....
Narcís Garolera ha retuitat



Com a catedràtic (emèrit) de filologia catalana, amb 40 anys de docència universitària i un centenar de llibres publicats, desaconsello la lectura de la novel.la d'Irene Solà. Per amor a la (bona) literatura.