EL CARRERÓ ON FUMEN ELS POETES PASSIUS

"A la vida és possible ser fumador sense la necessitat de ser poeta, però en canvi és impossible ser poeta sense ser un bon fumador". Quan Thomas de Quincey va fer aquesta afirmació, hiperbòlica però fonamentada, poc s'imaginava l'autor de les Confessions d'un fumador d'opi que un segle i mig després de la seva mort arribaria una pandèmia mundial capaç d'empényer a prohibir a tot l'estat espanyol fumar a l'espai públic per tal d'evitar contagis i preservar la salut dels fumadors passius. Sumant la tesi de les autoritats espanyoles i la de l'escriptor anglès, doncs, que fumis i no escriguis poesia és una possibilitat tan lògica com que sense tabac desapareixi per sempre més bona part de la poesia, però si estàs llegint aquest article et diré una cosa esperançadora i que no saps: pot ser que tu, igual que jo, tampoc siguis poeta, però és altament probable que facis poesia passiva.

Josep Pla, gran poeta passiu de la descripció, va escriure la seva millor frase sobre el tabac sense haver-la escrit mai. "Fumo per trobar l'adjectiu correcte", va dir en una mítica entrevista amb Joaquín Soler Serrano a TVE. 

Ja va dir Josep Pla que “al nostre país s’hi canta més que no pas s’hi descriu”, per tant sabem sobradament que som una terra que ha viscut, viu i viurà sempre aferrada a la pulsió permanent de la poesia, però la realitat és que només 1 de cada 10.000 catalans és oficialment poeta i, segons les dades, per desgràcia només 6 de cada 1.000 catalans compren llibres de poesia. Per tant, és altament probable que tu tampoc no tinguis una obra poètica publicada, amb el seu llibre editat, el seu ISBN, les seves presentacions amb la platea plena d’amics i les seves ressenyes que faran més soroll a la reduïda capelleta poètica de Twitter que enlloc més. Però això, en realitat, tant hi fa, ja que mentre a Catalunya hi hagi un sol poeta oficial -i en tenim uns quants, per sort, siguin o no siguin fumadors-, la gent del seu voltant com tu i com jo, potser sense saber-ho, seguirem sent poetes passius impregnats per la poesia d'algú altre, ja que el millor d'haver d'assumir que és possible ser fumador sense fumar és, sens dubte, poder comprendre que es pot ser poeta sense escriure llibres de poesia - Pep Antón Roig - més... al nacional.cat.

A Avinyó feien un concurs d'alló més original: A la Rue Petite Calade un reduït grup de gent donava un premi a la persona capaç de fumar-se un cigarro fent el màxim nombre de calades.