És el problema de ser el millor futbolista de la història, però no un líder. L’altre dia vaig llegir un text impecable de Santiago Ávila, professor de Lideratge de l’EAE Business School, en què deia que Leo no és un líder. «Messi necessita estar envoltat de persones que l’acompanyin amb la seva determinació i ganes de victòria perquè la màgia del seu joc es pugui expressar. ¿Què es diria del comandament d’una unitat militar que, en ple conflicte, es mostra afligit davant els seus homes sense oferir-los el lideratge que mereixen, que necessiten per complir la seva missió? Resulta molt aclaridora la imatge captada al vestidor del Barcelona en el descans del partit contra el Bayern Munic: un jugador derrotat, abstret i sense coratge, que es mostrava incapaç d’un gest de punt d’honor, de ràbia, per la situació que estava travessant l’equip. Messi és un grandíssim i finíssim jugador, segurament com no n’hi ha hagut cap altre d’igual, però per liderar el col·lectiu, millor pensar en Ronaldo, Maradona o Cruyff, posem per cas».

I deia més, molt més: «Cruyff va canviar una mentalitat victimista i perdedora per una de responsable i guanyadora. El seu llegat ha mort i venen revolts que tornaran a alimentar la manera antiga d’afrontar els problemes. El líder, per moltes raons que tingui, mai abandona quan les coses es posen lletges». Les coses, en efecte, s’han posat tan lletges (per tothom) que resulta poc menys que impossible que un club poderós com el City vulgui trepitjar aquest fangar legal, judicial i d’incertesa per arrabassar-li el millor jugador del món al Barça, quan Pep Guardiola està fart de dir que ell mai faria una cosa així. Només si Messi està net, lliure, gratis, ho intentarien, el contrari seria renegar de tot el que ha dit (que, en el món del futbol, no seria la primera vegada que passa) i exposar-se que, d’aquí a uns mesos, un jutge digui que el preu de Messi és de 700 milions d’euros, o 600, o 500, però no el «gratis total» que pretén el jugador.

Gràcies a l’absurda generositat del Barça, els Messi van perdre aquesta possibilitat. Se’ls va passar el 10 de juny, els culers ho van celebrar i, ara, Leo lidera una guerra als tribunals. Ni el City ni ningú es vol enfangar. - elperiodico.cat (fragment)

És curiós, i potser són danys col·laterals produïts pel coronavirus, però se me'n fot si Messi se'n va o es queda, vaja, que m'és igual, que faci el que vulgui, però no culpeu a Bartomeu de la rebequeria del 10, que no és un déu, només és un home o un nen home, mal aconsellat, molt mal aconsellat.