Setembre ha donat per a moltes cançons, alegres en general, Bobby Darin cantava quan arribi setembre, Eart Wind&Fire, September, o Neil Diamond september More, però aquest setembre acabat d'encetar es presenta fosc i carregat d'incerteses. 
El coronavirus continua encapçalant l'actualitat i arrossega la salut, l'economia, l'educació, la cultura... la vida. Si la llei no canvia, els afectats per un Erto des del març veuran la seva paga reduïda a la meitat. D'altres estudien abaixar la persiana definitivament o no tornar a aixecar-la. Això és el que ha fet el virus, trencar l'equilibri inestable en el qual vivia –o sobrevivia– una majoria de la població. La tristesa que no deixa de rondar, la fam, real ja, com m'explicava en Miquel en un comentari d'ahir sobre la situació a Teresa de Calcuta de Barcelona: "He tallat 10 barres de 3 quilos cadascuna de formatge. 15 barres de salsitxó i hi havia tres olles industrials, ja les has vist, plenes fins als topalls de menjar. A més ha corregut la veu que hi havia llet (cert, ampolles de litre i mig), i fruita... No vulguis saber, la cua era de quatre persones en línia i donava la volta a l'església." i cada dia va a més.

Mentre, els partits independentistes, amb els seus embolics i els seus recels, difícilment donaran suport als Pressupostos. Podem i Cs juguen amb els vetos mutus, i el PP s'hi posa d'esquena... En plena pandèmia, el partidisme, la ideologia i justícia social estan en conflicte, i el que menys preocupoa a uns i altres són els ciutadans, els problemes reals dels ciutadans. Mentrestant, l'antiga Conveniencia i desunió, coneguda coma Convergencia, després junsxcat, apres com a pdcat i ara divergencia va a la seva amb la ceba, i els informatius de TV3 preocupats només per la marxa de Leo Messi, Visca Bongonia!