Tan preocupats com estem amb el coronavirus, l'emèrit fugat, i el tandem Corina/Villarejo, que hem oblidat el problema greu que ens ve al damunt, la recessió econòmica, la caiguda brutal del PIB, l'atur, els Ertos sense cobrar. Si a un ciutadà se li pregunta avui com veu la situació, és probable que respongui: “Estem en un mal pas”. I tindria tota la raó. La nostra vida col·lectiva està sacsejada per una sèrie de crisis greus, ­gairebé totes preexistents però accentuades per la pandèmia, i també per una crisi nova provocada per aquesta. Davant aquesta situació, la següent pregunta és obligada: hi ha un risc real que es produeixi aquesta caiguda sense fons de l'economia, aquesta crisi terminal del sistema? El marge d'aleatorietat existent en tots els negocis humans –posat de manifest avui per la Covid-19– suggereix respondre que sí; però el respecte degut a la inèrcia de la història aconsella afirmar que, si bé tot és possible, no resulta probable-. Vindria a ser alló tan cumbaià del ens en sortirem. Però el panorama és desalentador, quants comerços, bars, restaurants, hotels, ara tancats ja no tornaran a obrir?. No se sap pero segur que molts, i aixó amb un rebrot no previst a finals de Juliol. Imagineu la situació a partir del septembre que baixaran les temperatures. I ens queda el tema de l'Escola, a Israel les varen obrir a mitjans de maig i han reconegut que va ser un error. Aqui no tenen massa clar ni educadors ni el Govern com s'ho faran al Setembre, però les escoles s'han d'obrir si es vol recuperar l'economia. A Israel apunten aquesta obertura precipitada de l'escola amb la segona onada, però aqui no hem obert l'escola i també la tenim, i en augment, i no nomès a l'Àrea Metropolitana o Lleida, Valencia, Aragó sobretot, País Basc, Andalusia, Madrid, a tot arreu està rebrotant el virus i els infectats augmenten exponencialment. Si ara estem així, ¿com estarem a la tardor?, ¿i com es podran obrir escoles, i recuperar l'economia amb aquesta problemàtica?. Ho veig molt difícil, i molt haurem de canviar en el nostre comportament. Oblidar-nos del turisme per una temporada llarga és obligat, caldrà doncs reinventar tor un sistema productiu del país i no veig als Governants de Madrid i menys encara els socis en baralla permanent del desGovern d'aquí preparats per la tasca.
Venen temps difícils, el pitjor està per arribar, i no estem ni de lluny preparats per el que ens ve al damunt; la pandemia..., el Rei emèrit, no ens han de preocupar, el problema greu és la recessió que sense aturador la tenim ja a les portes. Aquesta si que serà una tardor calenta, calenta de veritat.