Davant l'augment de contagis pel Coronavirus, la gent d'ordre fa crides a la solidaritat per evitar comportaments irresponsables, que sabem amb certesa són els causants d'aquesta segona onada d'infectats i la crisi consegüent. Lamentablement l'actual situació demostra el fracàs de la nostra societat, perquè els insolidaris amb l'ajuda dels seus còmplices actius o passius, estan derrotant als solidaris, a la important part de la societat que amb la seva sensatesa dóna exemple de civisme complint rigorosament les normes amb les consegüents molèsties que comporten, i que està patint les conseqüències de la seva insensatesa.
Aquest rebrot demostra que tenim grups més nombrosos dels que la gent d'ordre de vegades assenyalen, que no tenen en compte que la seva manera d'actuar afecta la resta dels seus proïsmes i si ho tenen els importa un rave. Aquests insolidaris inconscients, que amb el seu comportament incívic provoquen contagis, confinaments, ingressos hospitalaris, dolor, patiment, pèrdues de llocs de treball, i morts. Però aquesta gent no podrien fer el que fan, si no existissin còmplices que en uns casos per desistiment i en altres per covardia els ajuden a fer-ho. D'una banda altres ciutadans que no tenen el valor de recriminar-quan els veuen posant en perill a la resta. És probable que sigui com a conseqüència de la pressió que es va exercir durant el confinament, contra els que fent ús seu dret a protegir-se a ells i els seus, van ser desqualificats a l'considerar-los "policies de balcó o de finestra". I ja sabem que en aquest país, més en unes zones que en unes altres, que t'identifiquen com a repressor, o col·laboracionista està molt mal vist. Però en el moment actual, quan ens juguem la salut i l'ocupació, aquesta màxima ha de decaure.

Un altre tipus de col·laboradors amb els insolidaris són els poders polítics, especialment els més propers com a presidents d'autonomia o alcaldes, encara que també el govern central, que tenint la responsabilitat de posar ordre en aquest desastre, per desistiment no ho fan. La prova d'això és que després de les setmanes que portem des de l'inici de la nova normalitat estan demostrant, que els intents de convèncer aquesta gent que els seus comportaments posen en perill a la resta de la societat, no estan funcionant.
El govern central, els autonòmics i municipals, tenen el que sembla ser l'únic instrument útil per evitar que una minoria de ciutadans i ciutadanes posin en perill la salut i l'economia de la resta: les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Ens estem jugant molt, i crec que ja va sent hora que truquem a cada cosa pel seu nom, fent una crida a que cadascú compleixi les seves obligacions i amb el deure social que li correspon.
Lamentablement aquesta situació de risc s'està demostrant que no se soluciona amb campanyes de conscienciació, bones paraules, o intents de convèncer els inconvencibles, se soluciona amb una paraula que genera recels però que pot ser avui l'única eficaç: amb repressió contra els que posen en perill a la resta de la ciutadania. Impotent està l'administració, fins al punt que Sant Simon rector d'Ars  com a recurs a la desesperada, ha demanat ajuda als influencers.

 És l'hora de ser valents amb les opinions, però especialment amb els fets, l'hora d'actuar. No es pot consentir que tot aquest esforç fet fins ara pels ciutadans, i sobretot pels sanitaris, i cossos de seguretat de l'Estat, se'n vagi en orris per la nostra deixadesa. Si cal exercir de policia de barri, s'exerceix, tanta deixadesa no es pot consentir, si no actuem, els insolidaris ens guanyaran la contesa.