Amb motiu de la sobtada espantá de l'emèrit, hi ha veus que clamen per una tercera república ja i l'abolició de la Monarquía, però altres, més assenyades consideren que no és el moment, que com diria Pujol, ara no toca. López Bulla és una d'aquestes veus i aquest article d'Antoni Puigverd una altra, i són veus que cal escoltar i tenir en compte.

EL MAL MENOR - Antoni Puigverd

El cel d’agost és imprevisible. De vegades, els me­­teoròlegs anuncien una gran tamborinada. Els corrents freds i càlids xoquen a gran alçada. Al migdia, creixen, primer blanques, després grises, fi­nalment negres les nuvolades. L’aire es fa espès, comprimit, irrespirable. La gent mira els núvols amb esperança. Anhelen la previsible pluja. Però els cels d’agost no sempre descarreguen. Sovint, el negre dels núvols es destenyeix i retorna el gris. Mentre la tarda es mor, caldosa i enervant, els núvols es desfibren. Potser en una ­ciutat veïna, cau la tamborinada. Però els que miren el cel desitjarien una tempesta pròpia, una gran catarsi ­climàtica que, quan arriba la nit, ja es pot donar per frustrada. Serà una nit enganxosa, de llençols humits. Va­gament escombrat per un ventet del nord, el dia neix assolellat, indiferent als somnis.

Serveixi aquesta descripció climà­tica com a al·legoria de la nova crisi que ens cau al damunt. L’expatriació del rei emèrit. Un altre núvol negre que se suma a una espantosa col·lecció de problemes amenaçadors. La crisi de la institució monàrquica escalfa l’aire del país, ja molt enrarit. Desastre sanitari amb la Covid-19, enfonsament de l’economia, atur estratos­fèric, deute colossal, paràlisi turística, futur incert, crisi catalana, extrema dreta ascendent, rebrot mai no apagat del foc de les dues Espanyes. Uf! Pi­lotant aquesta tempesta, un Govern de l’Estat en minoria, dividit per la ­qüestió monàrquica com ho està pel repte català. Ha arribat la tempesta perfecta? Són molts, sobretot a Ca­talunya, els que, enervats per aquest moment febrós i claustrofòbic, desitjarien una gran tamborinada, un descordament general. Una pedregada alliberadora.

A l’altra banda de la història, dos horitzons: o caos o sortida autoritària

Calma. Malgrat el clima asfixiant, calma. Contribuir amb més nervis a estripar les costures del país, on ens portaria? Les emocions disruptives i el desig d’un gran diluvi purificador empenyen a afavorir la caiguda de la monarquia: un espectacular capgirament de la història. Somnis d’una pesada nit d’estiu. Darrere el capgirament d’a­questa història només hi ha dos horitzons. El caos o una sortida autoritària. Un cop d’ull a la correlació de forces revela que, si arribés la tercera, no seria federal com la primera, ni plural com la segona. Seria unitarista. La III República seria aznariana.

Per més núvols que arribin, l'amenaça de tempesta passarà, mentre estiguem sota el para-sol europeu. Un ventet del nord aclarirà una mica, només una mica, el clima asfixiant; i ajudarà a digerir una nova dosi de mal menor.